Administrar

l'idioma que no parlam

octubrina | 02 Febrer, 2006 00:39

He intuït una llum, potser és la lluna esfilagarsada que tremola damunt les ones. Des d'allà volia parlar-te del fum dels cigarrets rebaixats, dels escalons massa alts, del gust de l'orenga, de les amanides que no són menjades, de les calculadores sense piles, dels taps de botelles que no arriben mai a tapar, dels calcetins que troben calor al terra, dels fulls enrodillats que mai tornaran a ser plans, dels calendaris massa llunyans, dels imperdibles que claven fotografies a les parets, dels canonges, de les preguntes evidents que fan tanta gràcia, de les evidències que busquen el silenci, de l'idioma de l'absència...Però he decidit viure.

Comentaris

  1.  
    Un petit regal, nina...
    "Totes les ones de la mar no poden rompre un gra d'arena", deixava escrit J.Verdaguer fa més d'un segle... Decidir viure és la millor opció.
    Shin-Ta | 03/02/2006, 01:06
  2.  
    Tota una vida...
    Acceptem el repte com el més valent de tots, i un dia, ens decidim a viure. Ens decidim a deixar enrera els mitjons mullats que ens glacen de fred, i les amanides no menjades que ens fan arrupir el nas en veure-la. I ens posem a escriure, perquè és allí on trobem 'tots els mons possibles'; els desitjats i els profundament odiats. Però sols és un crit en silenci, per creure que tot pot ser diferent. I ho és, perquè la vida que decidim viure comença de nou cada matina. Sols cal decidir que en volem fer d'ella. La resposta, evident: Viure-la. Perquè és tot el que tenim... Una abraçada nina, i somriu, que llavors viure és més fàcil...
    Shin-Ta | 02/02/2006, 10:43
  3.  
    L'absència i el silenci
    ¿Saps que un amic ha publicat un llibre titulat: Escribir es vivir? Tu saps que es pot viure escrivint i parlant poc. L'idioma de la l'abséncia ¿és fet de resons?
    En Poca-veu | 02/02/2006, 01:08
Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS