Administrar

devessall

octubrina | 28 Gener, 2006 21:02

como yo te amo, convéncete, convéncete. no tenc cap electrodomèstic balay i aquí estic, amb una pel·lícula i mitja, mitja bossa de pipes, una falda a estrenar, quatre paraules que m'han vessat a la mar mentre intentava fotografiar els ànecs, una veu desconeguda que canta dins un vaixell, amb la vergonya esblaïmada, amb les llàgrimes entrunyellant-se per evitar sortir, amb uns verbs luxuriosos que volen fer l'amor als mots, a les vocals nues, a les consonants amb el tirant mig caigut, amb les cançons de l'hospital del mar, amb les paraules que es diran al sopar, amb l'instint fracassat, amb un jersei de llana que m'arriba als peus i uns calcetins de cussets, amb l'aigua als calçons i els molins de sal a l'horitzó, amb en Charles i n'Eddie intentant dir-me una mentida, tranquil·ls, tenc enls ulls tancats, no veure res, traïu-me amb els sentits, amb un gran devessall de rialles sense somriure... sense tu, sense jo. véns?

Ones de nacre | Següent | Anterior | Comentaris (8) | Retroenllaços (0)

Comentaris

  1.  
    Re: devessall
    realment... jo també m'identifico a vegades en alguns dels teus textos... deu ser cosa de la tristesa...
    laia babel | 31/01/2006, 15:27
  2.  
    Re: devessall
    És tan maco aquest anunci...
    Joanaina | 30/01/2006, 23:47
  3.  
    neu
    emily, shin-ta, ulyse, hamlet, a tots... ara mateix he decidit anar a buscar aquell bocí de neu verge. ja vos diré...
    Octubrina | 30/01/2006, 19:14
  4.  
    sense títol
    Perquè no disfruteu del moment? No entenc tanta negror! La neu és blanca només un instant, és clar! al cap d'un moment es torna grisa,però sempre hi ha un lloc que no trepitja ningú, només cal cercar-lo.
    emily | 30/01/2006, 18:50
  5.  
    Ja s'ha fos...
    Camí d'apuntar-me un altre fracàs (o si més no, una nova decepció), i qui sap si fins i tot una victòria, la neu es resistia a fondre's a banda i banda d'un tren massa atapeït i massa lent. Bruta ja, i sols a trocets que en recorden la seva abundant presència, deia adèu als dies fred que per sorpresa ens han agafat. Els rierols baixaven amb timidesa, i les mirades perdudes dels passatgers els miraven amb tristesa... Avui no nevarà, i res no ens farà somriure amb aquella ingenuïtat de qui no n'està acostumat. I era bruta, ben bruta... Però que no embruta el tocar de peus a terra? Tot és màgic mentre l'aire ho mou al seu gust; tot és net mentre és poc més que un instant... Però la realitat fastigueja els somnis... Tot s'embruta un cop toca el món real... Serà que aquest món no estima les coses boniques? O simplement que els ulls que ho miren són massa tristos com per veure que darrera la brutor encara hi queden aquells rierols que fluiran i fluiran, per sguir endavant? Quin dia més trist i carregat d'ombres...On és la primavera?
    Shin-Ta | 30/01/2006, 14:44
  6.  
    no he vist neu
    ho he vist a les notícies de canal 9! jo mai sóc al lloc que neva, sembla que la vaig esquivant any rere any i no em deixa somriure incrèdula. el marró de llàgrima no és bonic, perquè és com si els ulls treguessin el fum de la tristor que tenim dins l'ànima... però jo m'he comprat una motxilla marró. d'aparences vivim, no? un bes dolç
    Octubrina | 29/01/2006, 01:26
  7.  
    ha nevat
    saps què? he vist nevar. eren com llàgrimes blanques damunt l'herba. la gent somriu quan neva. el cel plorava llàgrimes blanques perquè els fillets incrèduls riguessin. ha durat poc. i la neu, quan es desfà, és lletja i bruta. marró, el pitjor color de tots. les llàgrimes esdevenen lleganyes. una abraçada
    ulyse | 28/01/2006, 22:59
  8.  
    triste
    ¿Por qué estás tan triste?
    hamlet | 28/01/2006, 21:29
Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS