Octubrina

oblit

octubrina | 08 Gener, 2006 04:45

Ones de nacre | Següent | Anterior | Comentaris (7) | Retroenllaços (0)

Comentaris

1.  
   Re: oblit
   Recerques que mai es troben, vides que no existeixen, renous inventats. Que hi ets?
   Invent | 12/01/2006, 19:33
2.  
   Fum
   Tot és fum d'una espelma que crema quasi morta en un racó; i el fum també mor, ondulant, mentre es difumina entre la immensitat de les hores mortes. I després, ja no en queda res més; sols aquella olor que poc a poc s'anirà confonent en la resta d'olors que tot ho omplen... Tot és fum. Tot s'esfuma. Tot desapareix a la fi...
   Shin-Ta | 12/01/2006, 16:39
3.  
   oblit...
   oblit... absència... gràcies per visitar-me
   Laia Babel | 11/01/2006, 23:04
4.  
   veritat
   sí que és veritat, shin-ta! tot és enyor del que no tenim...l'emmascaram d'oblit per ser valents i orgullosos i per això moren desagnades les venes, de tant d'estimar cossos de fum.
   Octubrina | 10/01/2006, 22:33
5.  
   Doncs no vull...
   No vull oblidar, no puc fer fer-ho... I crec que ha acabat just abans de començar... Les venes suïcides del cor moren desagnades per l'oblit, o per l'enyorança d'allò que manca? Vull que mori per sempre, vull que s'oblidi d'estimar...o que no recordi com estimar tant, per no haver d'oblidar mai més...
   Shin-Ta | 10/01/2006, 21:25
6.  
   Nit fosca
   Entre foscs núvols // d'oblit i d'anyorança // guaita la lluna.
   Poca-veu | 09/01/2006, 18:37
7.  
   Es podria intentar...
   Encara batega el cor foll quan recorda com em va agafar de la mà mentre em deia que jo era "su xica", i encara em falta l'alè quan recordo com li deia jo que tenia por... I provo a oblidar, però suposo que no en se. I en trobo entre els meus somnis, i el meu cor plora de pensar que qui sap si el tornaré a veure, o s'haurà esfumat com els nuvols grisos de tempesta en sortir el sol quan torni a aquell trocet de món carregat de sorpreses no se si bones o dolentes... Em desagno lentament provant a oblidar, i moro encara més lentament de pensar que potser no el puc estimar perquè no vull fer-ho... Què passa quan oblidar és voluntari però no pas desitjat? La ment s'emboira, i la mirada es trenca...el cor deixa de bategar; deixa de sentir... Aquesta és la pitjor mort per qui sols busca ser estimat, ni que tan sols sigui per uns instants, o per darrer cop... No puc seguir així...
   Shin-Ta | 09/01/2006, 16:53

Menú

Cerca

Calendari

Recentment

Categories

Els meus enllaços

Subscripció