Octubrina

què sentiràs avui?

octubrina | 15 Desembre, 2005 23:34

xiuxiuegs d'hermafrodita. tanco els ulls. no vull veure't, ni que em seduixis com el viatger antic, ni com les notes de música que es perden de nit, ni com la bellesa pura. cada despertar amb el mateix pesar d'aigua: què sentiré avui?

Ones de nacre | Següent | Anterior | Comentaris (6) | Retroenllaços (0)

Comentaris

1.  
   L'espera
   Trenca l'alba dels somnis i estols de papallones intactes dibuixen aurores boreals per l'aquarel·la irrepetible del teu nu blanc i rosa
   En Poca-veu | 23/12/2005, 01:04
2.  
   Por
   Avui sento por, por a no oblidar...por a que el record pesi massa; a que massa anys hagin deixat una petjada imborrable...Però també força; força per lluitar...per a que de cada llàgrima en neixi un somni nou o un de vell però renovat...per poder començar de nou, sense carregar amb tot el que ha fet del viatge un feixuc camí...
   Shin-Ta/Danae | 20/12/2005, 21:29
3.  
   malsons
   sentiré ganes d'esborrar-te i fondre't amb els teus silencis ben al fons de la decepció, sentiré paraules que són de fum, sentiré la boira de l'alcohol i sentiré que els teus ulls entelats són absurds, sentiré l'aigua dels ulls cansats, sentiré fred quan me giri i no t'hi trobi, sentiré que no hi ets al meu costat quan em desperti i que tot ha estat un malson.
   Octubrina | 17/12/2005, 14:09
4.  
   sentiré...
   sentiré les onades condemnades a morir a aquella platja, sentiré petons que es perdran i que mai m'arribaran, sentiré com el terra es mou fruit de les dosis d'alcohol, sentiré pena quant la vegi marxar amb el nit bus, sentiré unes ànsies insaciables d'estimar-la, sentiré els seus somnis a cau d'orella, sentiré les seves mans enganxades a les meves, sentiré l'escalfor de les seves abraçades, sentiré la dolçura d'aquell cor que no vaig tastar, sentiré la il·lusió de l'enamorat primerenc... sentiré el buit, i el fred, i la soletat, i la por, i les ganes de... quant em torni dir que no ens podem estimar.
   exist | 17/12/2005, 04:54
5.  
   Glaç a sobre la pell
   Obriré la finestra aquest matí, per deixar-hi entrar la gelidesa dels matins de desembre. Fa Sol, però no prou com per escalfar la pell. Em quedo quieta al davant de la balconada; el vent em cobreix el cos d'una capa de gel que em torna insensible. És la realitat, o tan sls el desitg de poder deixar de sentir per uns moments? Fa massa fred per abraçar d'amagat...
   Shin-Ta/Danae | 16/12/2005, 10:34
6.  
   Una bufada de vent dolç
   "Voldria aixerca-me a trenc d'alba//i que no fos inútil//obrir la finestra de pinte en ample."
   En Poca-veu | 16/12/2005, 00:34

Menú

Cerca

Calendari

Recentment

Categories

Els meus enllaços

Subscripció