Perquè estic cansat de que ningú penswi en jo, de que la vida no em miri de cara, perquè em cansi fora fer res i respir amb dificultat
FRIWO | 28/11/2005, 15:39
No hi ha altra manera...
I com més em puc mirar, si aquests són els meus ulls, i el que hi ha al davant és tot el que veig? Com em puc mirar d'una altra manera, si no he après a fer-ho...i no en sé...I provo a mirar més enllà, a pensar que hi ha molt més al darrera...i és llavors quan s'escolen les llàgrimes en descobrir-hi tants secrets amagats, en trobar aquell cor que batega, però resta callat, potser per por, o per enyorança...I em demanen com em puc mirar així?Potser perquè ningú no m'ha mirat a mi, i sols són els meus ulls que me m'observen en silenci, callats, i amb por...però buscant-hi cada dia els somnis que s'hi amaguen rera cada mirada...
Shin-Ta | 28/11/2005, 13:02
Em mir?
Em mir així perquè plor des del més profund de les meves parpelles. Em mir reflectit al mirall de la lluna on es dibuixen les pors. Por de l'esdevenir, d'on seràs tu quan ploguin gotes de colorins. Em mir i no em reconec. Em mir i veig una ombra desteixida d'esperances de demà. Em mir i no sé qui som. Em mir, a mi? On? Qui som?
Octubrí | 27/11/2005, 20:56
Re: demà encara és avui
perquè no tenc remei. perquè la mar és blava i gruixada, i salada com les llàgrimes que ploren totes soles, perquè no són teues les llàgrimes. són d'ella, i d'ell, i d'aquell d'allà d'açà. i no saps com s'escriuen les paraules i fas faltes d'ortografia que no tenen gens e gràcia, pe`rquè les paraules estan malaltes. i et ve un terratrèmol. i una ràbia. i un bes.