vaixell a grècia
octubrina | 14 Juliol, 2009 03:47
Per un segon ens he imaginat vestits de pagesos cosmopolites posant al British Museum per als turistes del futur. Estàtues gregues mutades per la tecnologia del segle XXI que tan llunyana la veuen. Vora nosaltres, un metacrilat de color transparent imprès amb lletres negres que expliquen com ens vam conèixer, què ens va fer estimar i perquè som l'exemple de la supervivència moderna.
No escrius?
eeei
quin blog més guapo!
em veig obligat a animar a l'autor/a a continuar escrivint-hi no sense felicitar-lo/a!
petitesdiscrepancies.blogspot.com/
Senyoreta Octubrina. Ja no pena escriure més?
trob a faltar el teu instint natural per les lletres. Escriu, escriu, escriu.
Tan intensamente contemplé la hermosura, que llena está mi vida de ella.
Lineas del cuerpo, labios rojos, miembros placenteros.
Cabellos como tomados de estatuas griegas, siempre hermosos, incluso despeinados, sobre pálidas frentes algo caídos.
Rostros de amor como los quiso mi poesía...en las noches de mi juventud, en mis noches, encontrados a escondidas...
(Kavafis, C.P.)
No lo conseguirán. Venceremos.