voràgine
octubrina | 04 Novembre, 2005 01:44
Cop d'aire sota els peus. Refrega el cos com de passada, empenyent-lo suaument cap amunt. Camina de puntetes. No vol trepitjar el terra amb massa pressió. No vol deixar-se a dur d'esma cap a la intuició. Fràgil, maldestre, intenta mantenir l'equilibri del ballet silent. El so xiuxiueja una voràgine de silencis. Mai dit. "Si ningú no ens diu, tampoc no som". He robat el tacte d'aquestes paraules fent el mateix recorregut dels dits.I si no diem els sentiments, tampoc els sentim?