conjuncions fatídiques
octubrina | 30 Juny, 2009 23:24
Totes les conjuncions -estel·lars, magnificadores d'ombres i altres vermellors- acaben per convertir-se en un gran -itis. Malmenen la visió de les constel·lacions i, per això, en lloc de veure casiopea, veig un enorme pronom personal (de primer persona, és clar). I és que totes les vocals àtones, raquÍTIques, vénen sempre acompanyades de picor, de peus a ulls, passant per l'entrecuix. Llavors és quan la veu poètica exclama des de fora: "Oh! Quin fos humà per sentir aquesta cremor!".
Ones de nacre |
Següent | 
Anterior |
Comentaris (2) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Menú
Cerca
Calendari
| « | Juny 2019 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | |||||
| 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
| 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
| 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
| 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |
Recentment
- vaixell a grècia
- conjuncions fatídiques
- la vie
- vainilla sky
- nivell 1
- el primer cafè de l'any
- sopeta
- control remot
- paraigües
- octubre
- apagar foc amb una manta
- mir per sa finestra
- ous d'estiu
- once
- the moon on a stick
- polaroid
- De rellotges aturats, d'impossibles sentiments
- gavines II
- gavines
- superpoders
- somnis ruminats
- tanmateix
- Heartbeat – Heartbit
- records del dia a dia
- 12.39am session (x10)
Categories
Els meus enllaços
Darreres les paraules, pots trobar-ne només per a tu...
T'agradaran...
- Amo a Laura
- Babèlia
- Diari d'un atípic
- El cafè d'en Litus
- El racó de l'Antoni
- Emily
- Espurnes interiors
- Exist
- Flop
- Frannia
- Instants del temps
- Joanaina
- Justine
- Jutipiris
- L'illa del far
- Lluitant entre abismes
- Melicotons al sementer
- Pensaments i Sentiments
- Petita Criatura
- Pluges, Plugims i Plovisqueigs
- Rafel
- Súnion
- Tomeuher
- Totalmente a favor
- Univers Privat
Tu ets humana i alhora divina. Ets un angelet! Una abraçada molt forta, octubrina!
Recuerdo que cuando aprendí el nombre de las Pléyades o de Orión, nunca más volví a contemplarlas del mismo modo.
Y es que la palabra tanto crea como mata.
Nunca se sabe.