Administrar

remembrança

octubrina | 01 Novembre, 2005 05:10

intrèpides paraules. neixen, creixen, es reprodueixen. cauen de la boca directes al silenci, tremolen quan no són dites, niuen a la xarxa 404, eterna desconnexió, pèrdua irreparable, mort trista de tu, que mai sabràs el que t'he dit. i qui vol saber-ho? a les cinc 07 a un ciber traga targetes no es pot recuperar. ni un maleït somriure (inepte, per cert) pot recuperar les paraules atragantades a la virtualitat. per 07 segons. crec que malairé el 07. la beguda que no passa. no. no passa. la gent és estranya, no entén quin sentit tenen els posa-vasos/ posa-gots / posa-paraules en espiral, remembrança del silenci. remuguen i beuen fums, traguen superficialitats. ni xixa ni limoná, ni carn ni peix, ni bruixes ni fades ni elfs ni goethe. la fada del torn de nit s'ha adormit i s'ha oblidat de dir-me que avui no respiraries mai més. que ets pur trànsit cap a la transparència hipnòtica. ja. no record l'automatisme del 404. i demà al matí m'aixecaré intrigada per saber d'on vaig treure aquesta targeta. en tenc de totes les ciutats. la darrera... és l'última, és clar.i per què no puc recordar el darrer què he pensat?

Ones de nacre | Següent | Anterior | Comentaris (2) | Retroenllaços (0)

Comentaris

  1.  
    Divendres
    Divendres, si tot va bé, n'Octubrí tornarà al lloc que un dia va ser casa seva. Aleshores, s'ajuntaran els tactes dels sentiments, o no Octubrina?
    Octubrí | 02/11/2005, 18:38
  2.  
    silenci esquerdat
    les 6 i 36, he vençut sa son, per costum, d'esma. m'he omplert el cor de fum, a vessar de fum fins l'últim racó i he rigut sense parar i he mirat tothom de dret als ulls. m'han tornat el somriure sense saber res. ha revingut la tendresa i ha amarat una mirada d'estiu, dolça com mai, lenta, una carícia. la beguda em fa girar els ulls quan somric, ben petits, passa de pressa, com aigua. les paraules de la virtualitat no són mel fosa entre els llavis, el gust és més fràgil, dispers. no són xocolatí tendíssim a frec de dents. però trenquen solituds i enyorances. remembrança inevitable, la ciutat de l'adéu ens expulsa amb majúscules quan octubre mor. l'odi és tou perquè totes les mirades et desitgen somnis suaus, perquè no batega a ple bull la sang a les venes, perquè els punys no premen amb prou fúria. silenci esquerdat. Quant cal esperar fins esculpir la paraula definitiva?
    Silenci | 01/11/2005, 06:45
Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS