ensenya'm a viure amb la mirada neta de passat feixuc, només amb un vel dolcíssim de records suaus
Silenci | 16/10/2005, 20:26
Tocar de peus a terra.
Res és per sempre... He tornat un altre cop a la realitat dels dies de cada dia, i realment he vist que no podia buscar entre les onades allò que m'hi havia deixat. Però he deixat coses noves, que potser un dia tornaré a buscar; o simplement a recordar, com he fet ara. Cada nou dia és un dia més que recordar. Però res més que això. El temps l'esborra, i el fa massa llunyà per tornar-lo a viure. És impossible. Sort que ens queden els records. Sense ells no seríem ningú. Però estic contenta de saber que encara que demà sigui com avui, i que l'ahir no es repeteixi, hi haurà molts més 'demàs' per viure intensament. Sols fa falta esperar-los, i no deixar que s'escapin. En tancar els ulls, tot el que ha estat d'aquest dia s'acabarà. I no tinc por, sols enyorança...
Shin-Ta/Danae | 13/10/2005, 21:50
Re: Ara
no busquis el que ja has viscut, perquè res és per sempre, comprovat, i quan sàpigues el perquè et dic això diràs que tinc raó
mai | 13/10/2005, 14:32
I aquí....
He tornat al paradís, buscant la part del meu ser que un dia m'hi vaig deixar. Però el temps l'ha esborrada; les onades se l'han enduta a no se quin lloc estrany i llunyà al que no aconsegueixo arribar... No puc reviure aquelles nits d'estiu, ni aquelles passejades per la sorra, a última hora de la tarda. I si l'he perdut? I si ja no és, ni serà, mai el mateix? Vull reviure'l a cada instant...vull sentir-lo com temps enrera... Vull voler-m'hi quedar un altre cop...