Octubrina

contenta

octubrina | 09 Setembre, 2005 18:13

Ones de nacre | Següent | Anterior | Comentaris (23) | Retroenllaços (0)

Comentaris

1.  
   Un altre adèu...
   Ara he tancat la maleta. Un cop més l'he tornat a omplir d'aquelles coses sense les que crec que no puc estar, i també de totes aquelles de "per si de cas" que són el que realment fan que ara provi d'aixecar-la del terra, i sigui massa feixuga per a mi. I be, aquest matí quan deia "demà me'n torno al meu trocet de món" somreia amb tanta força que casi se'm desencaixava la mandíbula. I ara, en canvi, em sento com a trista. I si, ara sols serà per uns dies, però pensar en tot allò em fa feliç; i alhora m'entristeix pensar que m'alegra marxar de casa. Avui algú em deia que "la pàtria són aquelles imatges, aquelles persones que, estiguis on estiguis, sempre les portes en tu". Doncs be, està clar que la meva pàtria és aquest riu, i aquesta gent (poqueta, però de debò), i aquelles tardes al parc amb el meu avi, i els dies d'estiu a luet, de petita, amb els pares... Se que allà no tinc tot això, però potser perquè se que sempre estaran en mi no em fa por marxar. Crec que el que realment em fa por, és estar enmig d'aquesta vall sense trobar-hi el que recordo com a casa meva. No ho se, que crec que estic contenta, però em falta alguna coseta per estar-ho del tot. Ara crec que aniré a fer nones, i abraçare el meu Cabi, a veure si em dona la resposta que avui necessito....
   Shin-Ta | 22/09/2005, 01:08
2.  
   I ara què?
   avui no se si estic contenta, o no. Quan aquest matí he obert els ulls, encara els tenia inflats de la nit abans, de massa llàgrimes, i de massa poques hores de son. Però a la vegada, sentia que, al cap i a la fi, ni he guanyat, ni he perdut. La pel·lícula d'anit deia a cada instant que la millor victòria és protegir-se en tot moment... També deien que hi ha somnis que algu té, i ningú més pot veure, potser perquè no són capaços d'entendre'ls. I a l'estona de sentir-ho, vaig veure com algú que realment m'importa perdia el seu somni, i amb ell, part de la seva força. I de cop, quan tantes vegades he cregut que hi ha vegades que si no ets fort, no ho pots dissimular, em vaig trobar a mi mateixa donant aquells arguments per seguir endavant dels que tantes vegades he dubtat. I clar, dius "realment ho crec?",i he acabt pensant que sí, perquè si no fos així, estic segura que no l'hagués convençut. I sí, potser estic feliç simplement pel fet d'haver compartit les seves llàgrimes, o pel fet de saber que amb les meves paraules van cessar per una estona. I potser estic contenta perquè li vaig dir que sempre es podia començar de nou, k mai és perdia del tot (un cop vaig sentir: "hem perdut la batalla, però la guerra encara segueix...", i m'ho vaig creure). No ho se, que potser el que escric avui aquí no te massa sentit, però encara en tenia menys sortir a cridar al balcó, avui que a n'aquesta ciutat no hi ha ni una trista ànima que vagui pels carrers. I qui sap, potser escribint-ho m'he convençut a mi mateixa de que tot comença de nou, cada cop que surt el Sol. Però també m'he convençut que res és tan senzill, i que trobo a faltar algú que és massa prop de mi, que forma part de la meva vida, i a qui no puc tocar...Però estic contenta, perquè se que està allí. El temps ho posarà tot al seu lloc, d'això n'estic segura.
   Shin-Ta | 18/09/2005, 17:55
3.  
   Re: contenta
   Tira a tira, com un cargolet... :)
   Litus | 15/09/2005, 21:38
4.  
   Re: contenta
   M'agradaria tombar tots els esborradors d'ànimes, aquells que només apareixen de tant en tant i destrueixen la nostra essència. Així, sí, Octubrina, així realment estaríem contents. No tendríem por que tornàs aparèixer el gegant de la por que moltes vegades la paraula no pot destruir.
   Octubrí | 13/09/2005, 16:12
5.  
   pensament
   indeleble. no pensar, viure només la paraula acabada de dir, intentar no unir-la amb els llaços traïdors de la memòria, amb cap altra dita abans, quan no només s'estava content, sinó feliç. no pensar, mossegar la sal i omplir les mans de sorra i del sol que ja comença a llanguir. no pensar, somriure a poc a poc o riure amb veu potent quan sentim els lligams que flueixen entre les ànimes indelebles. solituds.
   Silenci | 13/09/2005, 01:48
6.  
   Contenta, sense més motius...
   Ara me 'embullat',k diuen els meus nins... No es pot estar gata i contenta? O simplement contenta, sense més motius? Aix, k n'és de bonic disfressar els cargols de simple papa-terres, i treure'ls tira a tira aquesta dura closca rera la que s'amaguen, potser per por... Aix, i riure; riure de la pròpia fragilitat, o del sentiment de ser invencible, tot i estar convençuda que no és així, i k qualsevol esborrador d'ànima amenaça a cada passa tèrbola que fem (sí, tèrbola, com la pluja bessant l'aigua del meu riu, aquest dies de tempesta). I veure que s'encomana; que ser feliç és tan contagiós com el somriure d'un nin fent-li carusses, tot esperant que entengui que tan sols el volem veure feliç... Avui és divendres, i el dijous ja és llunyà, i el dissabte massa proper... Però tot i el pas del temps, que tant m'espanta) estic contenta. I no, jo no vaig gata. Simplement he vist un estel que em somreia, i ha sigut tot el que necessitava per riure un cop més. Qui diu que avui no pot ser una gran nit?
   Shin-Ta | 09/09/2005, 23:33
7.  
   Re: contenta
   només contenta o ben gata?
   enpamimig | 09/09/2005, 22:40

Menú

Cerca

Calendari

Recentment

Categories

Els meus enllaços

Subscripció