Administrar

apagar foc amb una manta

octubrina | 17 Octubre, 2008 23:41

Les puntes dels dits, de sobte, són petits extintors que extingueixen focs urbans. Aquí, dins el bus, he apagat totes les fosforescències de gent que volia cremar il·lusions només amb paraules. M'he demanat: qui et dóna el dret de malgastar mots d'aquesta manera? I he afegit un inútil en veu baixa, que per suposat no ha sentit, però a mi m'ha fet sentir més tranqui·la, com quan condueixies i dius mecagon i fas un moviment de mans com si fer malabarismes de màgia. Però tant en el bus com en el cotxe, aplico el mateix mecanisme antipirotècnic. Encenc el petit extintor i escampo una escuma que silencia totes les veus. Ells, els que criden, escridassen i fan avorrir paraules, segueixen pronunciant i gesticulant. Xerren igual com somnien i, si em poso a desitjar mal, igual com quan tenen un malson i corren i volen cridar que tenen por i no els surten les paraules. Inundo el bus d'incomprensió, perquè tanmateix em basta contemplar el doble de n'àlex casanova assegut al meu devora que mira amb cara d'amor a primera vista, i també en martí a qui li agradava dir que era escolanet per ciutadella i me va fer quedar sense veu de tant de riure. I en pau que diu liverpol sense duplicar cap vocal. No duplico cap silenci avui, em quedo en stand-by intentant sufocar els propis focs que surten tendres de sota de la camilla (ben nordencs i ben absurds). I avui, que també és demà, aniria a sopar d'aquell petit restaurant tan bo on sempre tenen el mateix peix de menu i demanaria al cambrer del tatuatge antic i arrugat que em posés el millor vi i fes sonar una única cançó quan portés les postres, per fer un homenatge a les vetllades a Son San Martí: I just called to say I love you.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS