cançó per no compartir
octubrina | 19 Agost, 2005 03:15
Me sent violenta quan l'escolt amb algú. Els pensaments se'm tornen transparents, els ulls tornen amargs, els llavis amb gust de vinya, les mans amb tremolor de calfred, el cos d'aigua salada. Almenys això em sembla. L'he de sentir a molt volum i recordar-ho tot, segon a segon. I resulta que després perd el sentit de les hores i sense voler ja he viatjat cap endarrera, a aquella hora perduda, quan vaig saber el títol de la cançó. Sempre el mateix punt de partida. Allà queda, ancorada amb el present a l'arrecer de la pluja. Tot va de rellotges. Uns guanyen el temps, se'l mengen, el devoren; els altres el perden i tot desapareix.