Administrar

cançó per no compartir

octubrina | 19 Agost, 2005 03:15

Me sent violenta quan l'escolt amb algú. Els pensaments se'm tornen transparents, els ulls tornen amargs, els llavis amb gust de vinya, les mans amb tremolor de calfred, el cos d'aigua salada. Almenys això em sembla. L'he de sentir a molt volum i recordar-ho tot, segon a segon. I resulta que després perd el sentit de les hores i sense voler ja he viatjat cap endarrera, a aquella hora perduda, quan vaig saber el títol de la cançó. Sempre el mateix punt de partida. Allà queda, ancorada amb el present a l'arrecer de la pluja. Tot va de rellotges. Uns guanyen el temps, se'l mengen, el devoren; els altres el perden i tot desapareix.

Comentaris

  1.  
    Aquesta, si k no...
    "And you can tell everybody, this is your song...it's maybe quite simple but, now that is done... I hope you don't mind, that I put down in words... How wonderful life is, now you're in the world..."... Ales, avui sols puc escoltar aquesta, i no, aquesta si que no la comparteixo, vale Octubrina? (Tu ja m'entens). Es que la seva veu, m'ha fet pensar en aquesta cançó avui; i això que sols el sentia de fons! Mare meva, quin embúsd e cançons! I kina serà la perfecta per no compartir amb ningí? Quina no tindrà un propietari que ens la vulgui prendre, robant-la d'amagat, i potser sense saber-ho? Doncs no ho se. Segur que per a mil persones aquesta és la cançó que mai compartirien amb ningú més que amb qui ells mateixos saben. Però avui és meva, i sols meva. M'he tornat egoista, i potser mossego i tot. Avui no me la prenen!
    Shin-Ta | 24/08/2005, 19:58
  2.  
    I cridaré....cridaré!
    La sento de fons; lluny, molt lluny...massa lluny. Sono a la rádio que algú ha oblidat encesa a l'altra punta de sala. Però m'arriba, i em fa somiar entre linia i linia del que escric quasi de manera mecànica. És ella, la cançó que vol cridar, que em fa cridar. I lleument la canto, sense voler; se m'enganxa, i no hi puc fer més. El meu company em mira, i ara canta amb mi. És fantástic trobar quelcom en comú. Ara la compartim, i te una història diferent per tots dos... Però que demana cridar, ho fem tots dos, i ens miren. Ens miren estranyats, no entenen res de res. No en saben de compartir la resta. Ara és nostra, i sols nostra. I no els ho explicarem. Per a què, si no ho entendrien... 'I et buscaré, omplint els forats del temps, k ens ha separat... I cridaré, solitud! Marxa amb un altre!'... Marxa lluny, i no tornis...M'agrada compartir... Aquesta cançó sí...
    Shin-Ta | 20/08/2005, 19:43
  3.  
    rellotges
    rellotges de glaç d'inaturable batec que perfilen el camí encara sense rumb i l'esbiaixament de la mirada i el desmai dels llavis, silent. i les mans resseguides de traços blavencs s'aferren al no-res, a l'efímer parpelleig dels segons. sonen les notes, sospirs.
    Silenci | 19/08/2005, 17:37
  4.  
    Re: cançó per no compartir
    el bloc de l'Octubrina sempre és pura poesia. Octubrina, somriu!!
    Angel Blau | 19/08/2005, 11:36
  5.  
    Tic-tac, tic-tac...
    Aquells instants de glòria, robats d'amagat al temps, ens tornen un poc de la vida perdudad entre les ones amargues dels dies tristos i massa llargs Aquells moments robats que ens tornen massa transparents per sobreviure, i massa fràgils per seguir, però que a la vegada ens fan prou forts per dir "aquí estic jo", i "allà és on vull anar". Un instant per no compartir, unes melodies per viure com si fossin tot el que ens queda fins que torni a sortir el Sol ("Como Nicolas Cage en Living Las Vegas, no tengo planes más allà de esta cena", canta Amaral). Però jo avui la vull compartir, vull sentir les caricies "que em treuen la por", i que algú les senti en mi. Que les senti tothom! Avui m'he decidit a ser transparent. Vull un "bocí de tu", per ser feliç. Tic-tac, passen les hores...sento el cor que batega (m'agrada aquesta sensació); tic-tac, res més no te importància, més enllà d'aquest nou dia... "Em llevo massa tard, mig emprenyat, amb el despertador....tic-tac, més de les 12(...)arribo massa aviat vaig al terrat a recollir els llençols, pim pam, baten les portes...La nit no acaba mai, el llit tan gran es fa petit de cop, cric-crac, més que em recorda... Tornes demà, he de trobar, flors de taronja, espelmes i esponges, herbes de tantes olors... DIES QUE EM TOQUEN EL COR, PETITES CARICIES QUE EM TREUEN LA POR..., instants que encadenen les penes, bocins de tu que em fan millor." (Els Pets)
    Shin-Ta | 19/08/2005, 10:04
  6.  
    per compartir
    I am a bird girl now/ I've got my heart/ Here in y hands now/ I've been searching/ For my wings some time/ I'm gonna be born/ Into soon the sky/ 'Cause i'm a bird girl/ And the bird girls go to heaven/ And the birds girls can fly
    emily | 19/08/2005, 08:43
Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS