Octubrina

Té la mirada dolça, un somriure empegueït, amb la boca tancada, poques paraules i els gests suficients. Vol conduir i tocar el clàxon i prova d'engegar el seu cotxet amb les claus del meu. És molt curiós el seu equilibri, perquè quan corre ho fa amb les cames lleugerament inclinades cap a l'esquerra.Diuen, son pare i sa mare, que serà esquerrà. Perquè no es nafri els genolls li posen unes "munyequeres" de tenista i duu un look de Rafa Nadal, son pare diu que ja el coneix per la tele. És un lloret, tot ho repeteix. Moix, lluna, avió, dofí, foca... La lluna, la pruna, vestida de dol, son pare la crida, sa mare no ho vol. Serra ma merra, una olla de terra, una olla d'aram... patatím patatím, patatam. Pus sopa, au, no sop.