Octubrina

plaer

octubrina | 11 Agost, 2005 07:42

Ones de nacre | Següent | Anterior | Comentaris (6) | Retroenllaços (0)

Comentaris

1.  
   Més plaer...
   Ara he deixat d'aborrir-me per un moment a la feina, per gaudir d'una d'aquelles "estones de cel" que de tant en tant serveixen per animar-nos el dia. Ha entrat com el noi de l'anunci de la Coca-Cola, amb una camiseta blanca, un pèl ajustada, i amb texans cansats de donar voltes a la rentadora (ara un poc desconeguda). Caminava decidit, i ha preguntat per mi (mentre, jo, seguia submergida en el meu article aborrit, i sols he aixecat el cap per veure qui era que em demanava, perquè no n'hi ha d'altra que es digui com jo per aquí). Li han indicat el número del meu pc, i ha vingut tot d'una. Llavors ja he passat a mirar-lo, decididament. Què volia? ... Tot d'una l'he reconegut (és el noi de les maquetes, amb els cabelles recent tallats - vet aki la meva ignorància inicial!), i somrient m'ha dit que venia a alegrar-me la tarde (no he malpensat, no cregueu), i del darrera de l'esquena s'ha tret una tableta d'aquelles de xocolata amb llet... Ohh, quin plaer més gran, aquella dolçor extrema...Mmm, plaer, ja ho dic jo... Ara ja no estic tan aborrida...Un poc més tipa, però feliç... Nyam!
   Shin-Ta | 18/08/2005, 18:57
2.  
   Anyorança...
   Estic assaguda a la feina, esperant que les hores passin per poer tornar a marxar allà on vull estar en aquests moments... Anyoro el meu mar, i les nits eternes al seu costat...
   Shin-Ta | 14/08/2005, 17:56
3.  
   Dolça fiblada a la pell...
   Anit una ona em va besar lleument els llavis, i men vaig enamorar com una nina que juga a pilota al pati de l'escola amb aquell amic tan especial a qui ha dit per primer cop que se l'estima. Em va abraçar de matinada, i a l'orella em deia que volia que em quedés per sempre més al seu costat... I assaguda allà on la ona moria, sentia que el meu cos queia rendit al seu encant... No moria, no. Es fonia amb mi, i junts, el meu cos i la seva escuma, ens confoniem en el silenci de la nit més llarga d'aquest estiu, la que no volia que acabés, perquè no volia morir amb ella. Ja no sóc una ona, mai ho he estat. Però ara més que mai em sento com l'escuma; em fonc lentament per allargar cada instant en aquest mar tan blau i ple de calma. Vull plorar, i vessar les llàgrimes en ell, per fer-lo encara més gran, i més meu. Ja no sóc un ona; sóc molt més que tot plegat. Em sento part del mar...
   Shin-Ta | 14/08/2005, 17:52
4.  
   hola
   som n'ulyse, al ciber dels morets, ja saps que no puc evitar visitar-te quan em connect. com va? salut, octubrina
   ulyse | 11/08/2005, 18:27
5.  
   ni jo
   ni jo. les ones són murmuris mig oblidats dintre el silenci densíssim. estiro les mans per sentir-ne la fresca fiblada, qui sap si la tendresa perduda.. però només hi buit, un buit ple de diluvis. de naugrafi.
   Silenci | 11/08/2005, 12:54
6.  
   Ja no som ones
   No sé si seré capaç d'esborrar la son de les ones. Distància i temps han dibuixat un estel endormissat de paraules caigudes. Les paraules s'han romput... com es trenca la màgia i la força de les ones quan arriben a la vorera. Ja no som ones, ni tu ni jo.
   Octubrí | 11/08/2005, 10:19

Menú

Cerca

Calendari

Recentment

Categories

Els meus enllaços

Subscripció