turistes
octubrina | 05 Agost, 2005 21:32
Pallassets d'estiu. Criden "alooooo", "holaaaa" i mouen extremadament els braços com si els innocents turistes no haguessin vist mai ningú saludant. Són com a mims, es dirigeixen amb un llenguatge a mig camí entre l'extraterrestre (segur que és molt més coherent) i l'indio dels westerns a gent que a altres països dues una vida normal i corrent. Ells riuen, entre singlotades de cervesa i aires mal amollats de tot inclòs. Creuen que la cultura del bou i els crits dels tablaos és la que s'ha de viure, i la viuen intensament, atrevint-se a donar quatre passes d'ànec enmig de la pista. Tenen la pell de tomàtiga, amb les marques dels banyadors. Sort que no els queden marcats a la pell els topos, floretes i estampats diversos dels dissenys de les peces de bany! Divendres. Avui toca música folklòrica. La falta de vent afavoreix que les cançons se sentin per tota la barriada. De sobte, l'himne per excel·lència de la cultura nacional: bamboleooooo, bamboleaaaa! Oleeee, ja estan revolucionats. Ja els tenim demanant una altre gin tònic de garrafó, un whiskiet més i molta més cervesa. M'encantaria poder ficar-me a les seves pells, però no aquí, sinó a la seva vida quotidiana. Quines deuen ser les seves vides? Potser són funcionaris avorrits, taxistes, o persones amb un gran sentit de l'humor... El que està clar és que se senten com a ca seva. Si volen passar desapercebuts, que no ho intentin aquí, perquè qualsevol orella l'entén i el pot interceptar en la seva voluntat d'amagar-se. La que passa desapercebuda, dins aquest xou, sóc jo.