Administrar

mongetes tendres

octubrina | 04 Agost, 2005 12:27

Avui, que tenc tot el que necessit per escriure tranquil·lament, bones vistes, bona música, cap destorb... avui, no tenc res a dir. Les paraules corren com aire per l'interior sense trobar la sortida. He de fer mongetes tendres per dinar. Això és l'emoció de la vida. Quin dia.

Comentaris

  1.  
    Un prèssec groc...
    Doncs ja et dono temes per poder escriure, nina, k a mi crec k em sobren pensaments que volen escapar-se, com l'aire tancat, i sortir cridant ben lliures... Jo no tinc bones vistes (el meu carrer fa pendent, i crec k llevat els que hi vivim, poca gent més s'atreveix a fer l'esforç d'enfilar-s'hi). De destorbs, els justos, la moto que passa i que segur no ha passat la revisió del tub d'escapament, el cotxe que li pega al de darrera intentant aparcar a un espai considerablement més petit que el cotxe (aquest, no deu haver passat la revisió òptica). I be, bona música, això sí que en tinc. Ara mateix sona 'Massa jove per fer-me gran', i mira, m'encanta. Jo també sóc massa jove per fer-me gran. Aquest estiu és massa curt, i ja no el gaudeixo com quan era petita: les responsabilitats m'atabalen. Però no vull que s'acabi, perquè jo no vull tornar al món que realment em pertoca. Potser sigui això el que em vol fer cridar? Que no vulgui fer-me gran, ni marxar d'aquí? Jo, avui, dinaré una bona amanida, i l'acompanyaré de la fruita fresca que m'he emportat del mercat. Aquella senyora m'ha caigut be, i ha omplert la meva cistella d'exquisideses que m'alegraran el dia. Segur. No se si això és l'emoció de la vida, però m'encanta el tacte d'aquell préssec groc i madur sobre la meva pell... Quin dia, tu ho has dit...
    Shin-Ta | 04/08/2005, 12:59
Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS