Administrar

tanmateix

octubrina | 03 Juliol, 2008 23:12

Tanmateix tenc una barrera psicològica que m'impedeix anar a dormir abans de les dotze. Han de passar almenys dotze minuts i trenta segons per començar a pensar que he de tancar totes les finestres, les persianes, arreplegar els llençols estesos al menjador perquè ha fet una tempesta d'estiu que me'ls volia banyar, però no, i anar juntant una mica les pipelles. Així a poc a poc, com si voler enganyar la son i l'esquena perquè no noti que el llit és ple de bonys. Ha sortit bonyerrut i fa mal de jeure, que no dormir, perquè al final un s'acostuma a tot, fins i tot a buscar arroves on les ç trencades i apòstrofs on els accents tancats. I tanmateix, ja li pots pegar cocetes al davantal, que no hi ha ningú que et barregi i te pegui baculades, perquè estàs ben totsol en aquest món. I tanmateix, és bonica la totsolesa. I tanmateix és una paraula que m'agrada tant que no em fa por escriure-la una i altra vegada des del color vermell que em persegueix, des dels sofàs als maons, a les lletres i les idees. Si pogués, dibuixaria totes les claus de sol en vermell en lloc de groc. I deixaria que els meus dits desfessin tota la llana sintètica del matalàs i omplís de colorins i abraçades la filferrada que m'enrampa cada nit abans d'anar a dormir. Si pogués, faria una massa de pa i niguls per treure-li el color tristoi a n'aquest cel tan insuficient. Si pogués, ensenyaria a tot un país a fer un cafè amb llet sense un litre d'aigua de tetera. Si pogués, podria fer arts marcials i ser fan de la ciència ficció. Tanmateix, però, sempre resolem els problemes dient tanmateix. O escrivint el silenci. O degotant alcohol per tots-els-mots-no-dits. O sent una miqueta més feliç ara que ja són les dotze i vint-i-cinc (i trenta segons).

Comentaris

  1. Niobe
    Totsolesa

    Quan te n'has adonat, ja han passat gairebé dues hores de les dotze. Ni tan sols recordes haver vist l'hora bruixa a n'aquell rellotge que tan et recorda a aquella vella estació de metro d'un Londres que no vas arribar a temps de conèixer. I entre els llençols, on t'hi has capficat després d'arrossegar el teu cos adormit des del sofà, esdevé aquelles estranya "totsolesa" de qui està envoltat de tanta gent però en el fons sent que ningú no el mira. D'aquell qui sent que els dies són eterns, i ni tan el més mínim esborrany d'aquell guió mig escrit entre nits d'alcohol i somnis entretallats per alguna que altra relliscada. No fa falta estar a l'altra punta de món per sentir la totsolesa...

    Niobe | 07/07/2008, 14:48
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS