Administrar

nothingness

octubrina | 27 Juny, 2008 11:00

No deixen de sorprendre'm els sentits i els seus viatges astrals al passat. Ara mateix, sota aquesta nuvolada grisa, que omple la ciutat una altra vegada de dilluns de setembre amb les aubarques enfangades per la pluja escassa i els carrers bruts, en aquest precís instant oloro les primeres pizzes que vaig menjar de menuda al poble. Potser no les primeres, sinó les segones. Avui he necessitat el ventilador, perquè m'he despertat amb menys força a les mans de l'habitual i no he pogut obrir la finestra. Els maons vermells semblen mes roigs que mai. I penso. Penso en els batecs nounats d'aquest mati dins la dutxa, penso en les bategades a cop de drum & bass, penso en tambors i trompetes, en ponts que uneixen Amposta i l'estació de Waterloo, penso en arrugar els núvols i llençar-los al contenidor de reciclatge perquè li facin la lleixivada i enlluernin la ciutat amb un blanc virginal d'anunci. Penso les addiccions a la mozzarella & avocado salad i al sushi. Penso en aixecar els braços i dir: per què no? Penso en tot el que no em deixa de sorprendre, en allò dels sentits i les olors i els colors de les cireres i com pot sortir alguna cosa del no-res, nothingness, le rien. I somriure.

Comentaris

  1. clarissa vaughan
    Re: nothingness

    Poc recordo del llibre "El món de Sofia" (ja fa bastants anys que el vaig llegir), però recordo que hi havia un capítol titular: res sorgeix del no-res. Tot té un motiu de ser, de nàxier, de morir. Una altra cosa és poder abastar-lo.

    clarissa vaughan | 27/06/2008, 17:01
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS