Octubrina

La natura morta de l'oficina esta formada per un ventilador de peu, que per fer-lo deixar que rodi has d'estirar una palanqueta cap amunt. I fa clac. O clak, perque aqui estan molt de moda les k i les w, pero no els accents. A l'esquerra, si giro el cap en posicio torticolis, tenc un edifici de mao vermell. L'esperit del brick victoria (amb accent, sorry), imagino, amb pocs balcons i moltes escaleres d'emergencia en cas de foc. I cada dilluns tenim una fire alarm test. I cada dia esta ennigulat. Avui es un dia de finals de setembre, quan ja et fa ganes posar-te la jaqueteta que has tengut guardada tot l'estiu per si de cas un vespre feia serena. I veus que ja ha passat Sant Mateu i s'acosta Sant Miquel i hauras de felicitar tots els amics i alguna amiga que encara es diu Miquela. Els niguls aqui semblen mes grossos o, millor dit, mes tridimensionals. Van encapotant el cel, com si algu des de qualque raco, volgues posar un foscurit i envelar el sol. I com que no es estiu, no menj melicotons. M'he de conformar amb un petit taper de plastic que te taronja, rem, unes llesques finissimes de kiwi, pinya i poma. Poma (!). Si, estic comencant a pecar. Les he afegit a la meva natura morta londinenca com a fruita de la ressignacio. No es que no vulgui pecar, sino que no m'agraden els pecats aspres, que rasquen el tacte. Pero li he perdut la por i ja m'atravesc a deixar mossegades a la pell i a escriure natures mortes i a entendre el teclat sense accents i a deixar de demanar permis per fer les coses i a pensar en binomis fantastics i a dutxar-me amb els ulls tancats i saber on esta el sabo nou i a permetre que apareixin els pop-ups del gmail a la feina i posar-me botes i dues jaquetes passat Sant Joan i acceptar que es inutil posar barreres, perque si algu no t'ha de deixar passar, ja t'ho dira. I saps que m'atrevesc a fer de coses jo totasoleta mentre vaig dissenyant les meves natures mortes. I es que a l'estiu, tota cuca viu. Encara que aqui vagin mig tremolant de fred.