Octubrina

Tenc un amic que li agrada ser girafa i menjar les herbes dels roures de ciutat. Quan riu, les orelles se li mouen i el blanc dels ulls destaca més que el blau cel que el concentra. I de vegades em retorna tota aquella espontaneïtat que no em surt amb els dits, i em fa riure i fer riure, i ballar davant la rentadora que no obre la porta perquè la francesa ha posat un programa de nou hores i la rentadora ha dit que no en vol pus. I que qui mos vol mal que rebenti, que això m'ho diu una altra amiga a qui li encanta berenar amb diamants i ser morena com n'Audrey Hepburn. I ara he pensat que al Tàmesis no hi ha meduses. I que m'encanta pensar que les arracades tenen un iman a l'ordinador. I que és bonic traduir els sentiments. I buscar al diccionari quina paraula s'ajusta millor per dir t'estim. I acabar la recerca amb unes immenses rialles bilingües! Somriure sense subtítols. I amistat en versió orginal, casdascú la seva, obviously. I ser amant del definetively maybe. Perquè mai mai mai se sap quan s'acabaran de posar els accents oberts quan un vol tancar les portes, perquè passa massa oratge i les bosses dels ulls comencen a estar massa plenes de son.