Octubrina

plou i plourà

octubrina | 17 Juliol, 2005 21:58

Ones de nacre | Següent | Anterior | Comentaris (7) | Retroenllaços (0)

Comentaris

1.  
   Murs de sorra...
   Els murs que separen cada espai en blanc de la nostra petita història que poc a poc es desfà no són més que murs d'arena, que una bufada mourà de lloc, fent-los caure, per sentir de nou... Per retrobar aquell desig enterrat al fons del mar, i convertir les venetes d'anyor, en venetes de vida, que poc a poc començarà a bategar, i ens recordarà que seguim vius més enllà del vel que ara tapa la nostra mirada. La vida comença de nou entre cada bocí d'arena, cobert de sal, que més enllà de ferir la pell, deixarà que el cor s'emforteixi a cada passa, en cada instant en que el passat asumit vagi convertint-se en un record del que un dia va seer, i ja mai més tornarà... La vida comença a cada instant, i les cames agafen força després de cada caiguda... Sols ens queda somriure, ser capaços de guanyar, i també de perdre, ni que sigui per darrer cop. Les onades ens empenyen endavant...deixem que elles ens guiin, fins aquella platja on tot recuperi el sentit que de tant en tant creiem haver perdut.
   Shin-Ta | 30/07/2005, 10:26
2.  
   ...
   ... i les petites venetes d'enyor es revestiran de passat assumit però tindran essència de sal morta, de pedra buida. les ompliràs de nit i, a fora, els murs fermament alçats imposaran misteri. a dins, la mirada viva haurà perdut el vel. i ben enterrat al fons del teu mar de sal, el desig.
   Silenci | 29/07/2005, 23:30
3.  
   Hola
   Bones Octubrina. Com estas?
   Joan Miquel | 28/07/2005, 09:26
4.  
   Gotes salades...
   Per a algú ja ha plogut gotes salades, pluges de pors i de desconcerts. Octubrina,a la nostra illa, n'Octubrí t'espera tranformar les pors en paraules i les paraules amb sentiments. Ja és hora de tastar les crestes de les ones de la nostra mar.
   Octubrí | 20/07/2005, 18:03
5.  
   Vol ploure, però no és decideix...
   Hola Octubrina...avui escric des d'aquell lloc k tan be coneixes, i k sense saber per què un dia em va campitvar fins estirar-me a quedar-hi un poc més... Escric des del silenci del meu pis, des de les ombres del meu carrer, on avui sembla que vol ploure, però no s'acaba de decidir...Des d'aquesta soledat que avui m'agrada, sense saber ben bé per què... Tan de bó plogui sal avui, i les gotes salades se'm clavin dins el cor, per recordar sempre més aquest lloc, aquest dia estrany, aquest enyor estrany d'ésser aquí i voler estar allà; d'estar allà, i voler no haver marxat d'aquí... Què n'és de boig aquest temps. Què en som de bojos tots plegats, que mai sabem ben be el que volem... I ahir em van dir que era una de les persones més segures que existeixen... Doncs no entenc aquesta buidor...No entenc les gotes salades que omplen els cors... Tan de bo es decideixi a ploure d'una vegada. Tinc ganes de sortir al carrer i que les gotes em mullin desvergonyides, i s'emportin tot el que em sobra, rentant-me la cara suaument, i em deixin com a nova, tota xopa...i sola.
   Shin-Ta | 20/07/2005, 17:53
6.  
   quina alegria!
   Quina sorpresa saber de tu!! La vida per aquí flueix calmada, d'amagatall, discreta. Des que no hi ets, s'ha desinflat l'emoció... I tu què tal les vacances? Ja has gaudit de les granisades de llimona a la Catedral? D'aquí un parell de dies jo estaré a l'illa del costat! Estic molt contenta que hagis passat per aquí, no et desconnectis mai del tot perquè te trobam a faltar. I mos fa ganes saber com estàs... Per cert, dóna una besada a n'Ulyse i agraeix-li la dosi de vida que ens ha donat durant tot aquest temps. I un beset per tu.
   Octubrina | 18/07/2005, 17:48
7.  
   hola
   octubrines, som a un ciber, i no he pogut evitar entrar a saludar-te. com va?
   ulyse | 17/07/2005, 22:30

Menú

Cerca

Calendari

Recentment

Categories

Els meus enllaços

Subscripció