Octubrina

Avui escric només amb una mà. L'altra està empastifada de crema (i quan he provat d'escriure amb l'altre mà, he deixat el teclat brillant i cremós). M'ha picat un bitxo, no sé quin ni a quina part de la mà, però m'ha deixat la mà inflada, que casi no la podia doblegar. I jo que me pensava que era l'onada de calor que m'havia agafat desprevinguda, com que no he escoltat en Mauri... Me sent molt nina petita cercant cada lletra del teclat. M'agradaria xerrar de les sensacions estranyes que et causen les coses noves, els objectes, les persones que no has conegut fins avui, les que fa anys que coneixes, el buit estrany i silenciós que et deixen les que ja no hi són, les picades de mosquit o de corc que et fan una invasió subtil a la mà i et deixen manca i infantil, les veus escrites que surten innocentment. És estrany. El cos actua davant les estranyeses. Una sensació inefable, costa posar-li paraules. Segons quina estranyesa fa ganes pegar amb el cap contra la paret per sentir l'eco de la paret de pladur, en d'altres faries estiraments dels nusos dels peus, de la mandíbula immutable de dalt, o una estreta de cul, com quan ets petita i a l'hivern et dieun, "tens fred? idò estreny es culet!", quina ràbia. És aquesta ràbia infantil que no et permet acabar una aspiració i una expiració correcta. Hi ha estrenyeses que et deixen amb els ulls ben badats i no pots parpallejar, només pots fer un rewind a allò estrany que acabes de pensar. Play. Rewind. Play. Play. Rewind. No, no sóc jo, no puc ser jo. Play. Forward. Ben envant i ben lluny de tu. Allunyes l'estranyesa, sabent que després de cop tornaràs a la mateixa imatge, paraula, sensació. D'altres estranyeses et muden la pell dels llavis d'un teixit sec, de serp, la llengua se't torna estreta i roja i quan vols parlar no saps trobar la paraula exacte i quan més ho intentes, només saps sacsejar la llengua a gran velocitat, fins que ja no saps com unir un verb d'un predicat. Quan no coneixes algú també et sents estrany, el cap queda aferrat al coll i es mou amb petits bots de tremolors cap endavant o cap abaix. Si l'haguessis conegut pel carrer l'hauries mirat descaradament de dalt a baix i t'hauria imaginat el lloc més eròtic on fer l'amor. La millor solució per eliminar aquestes estranyeses és fer l'amor. L'acab de fer. A què no ho pareix? Els teclats han quedat satisfets, quan m'he decidit a emprar les dues mans ja no ha pogut més! Quin crit! Cremeta.