Administrar

artesania

octubrina | 05 Maig, 2008 23:37

Després veig parelles i primaveres i mànigues curtes i arbres amb les arrels despentinades i branques anegades d'aigua superba i pens que el camí s'acaba i jo encara no sé distingir les ànneres dels swans perquè tanmateix no hi seré per anar agafar els annerets de plàstic -altrament utilizats com a vibradors aquàtics- per la marededeudagost i pens que aquesta gent no té massa consciència de rius i de mars i que a tot li anomenen oceà, mentre posen pedres negres a les platges i importen l'arena del marroc, com a islàndia -una altra illa dins un riu això és lo que som ningú més enmig com pot ser millor-, que no sé si hem traduït malament el nom i hauria de ser gelàndia o illalàndia, perquè té artrosis als orígens, de tants viatges al fons de la terra i al cel infinit, de la magma als geysirs només hi van uns quants de metres de cinta de mesurar teles de la florida, els glaciars tampoc són tan diferents del teu tu més inexistent, perquè tu encara no existeixes i ets fred i gelat i potser també podries ser un iceberg desodorat o una pluja desplujada o unes llàgrimes desplorades, perquè estimar amb desmesura és com moldejar la fusta sense guants pensant que és fang de can torrent.

Comentaris

  1. Edding 2999
    Re: artesania

    Estimada tu a peus del vent
    abans de tot enhorabona per lo que tu saps. És el principi d'algo molt gran.

    No pensis i viu el present. El present ets tu, i només tu. Visquent el present formaràs un futur d'arrels ben integrades a la terra fèrtil del teu pripi conreu del camí de cas metge monjo.

    Tu vent glaciar i d'ones planes fora sal. Escolta la vida.

    Edding 2999 | 06/05/2008, 21:50
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS