Octubrina

Saps que la intuïció no et fallarà, un altre cop. Li has encertat el melic del seu dolor. I t'ha fet mal a tu. Voldries burxar la pròpia anima, fer el crit del néixer i començar a córrer. Et voldries amagar entre les esparregueres, que neixen bordes entre el fonoll des Molí, per fugir dels teus propis ulls escarrinxats. Voldries cremar-los al sol amb els raigs uva mes verinosos. Voldries vendre'ls a les bruixes telefòniques, als mercaders del futur, als esclaus de les constel·lacions. No tens ganes de jugar més al monopoly, ja saps qui guanyarà unes claus eternes per entrar cada dia a ca seva. Saps de quin color se li tornaran els ulls quan hagi abusat del vodka. Però algú es girarà i et dirà: què mires? I tu diràs: el que no tenc. I quan va sortir es sol, després de quatre dies, pensaves i fumaves darrera una revista...