bruixa àrtica
octubrina | 24 Març, 2008 01:10
Seré mestressa dels àtoms per uns dies, mouré els electrons i faré que hi hagi petites explosions de paraules en tot el cel. Escriuré: embat, moixionies, myself, tu, temptacions, senzillesa, ocean. Pensaré: no hi ha res impossible perquè sóc a l'extrem del món i tu tens els peus al meu cap. Pensaré que he vingut a l'origen del gel, per desglaçar tota aquesta neu que em recobreix les venes. Pensaré que ja puc tancar els ulls sense que es facin crosteres de tot el que miro. I miraré, miraré com la bèstia torna blanca, com els dits deixen els àtoms ser indivisibles. Faré de bruixa més vegades i endivinaré de quin color serà la meva pròxima goma per fer-me la cua. Perquè hauré aconseguit deixar-me els cabells llargs i deixar de xerrar de la totsolesa. Cauré en el pou del magnetisme i jugaré a emmetzinar tots els dolors fins que quedin moribunds.
així ja has perdut la goma verda! quina barra! jo ja he perdut la lila i la negra, han desplegat les ales amb el vent de dalt i s'han abocat al vertigen, caiguda lliure
En general no m'agrada ser mestressa, però aquesta mestressa d'àtoms que proposes, m'agrada. Jo també ho vull ser! ;)
em quedo esmaperduda en les teves paraules. envejo, de forma sana, el teu domini.
M'encanta... Donen ganes d'anar fins al pol nord només per contemplar d'aprop tota aquesta aurora boreal. De les paraules que escriuràs, em quedo amb ocean.