Administrar

la sal, la primavera i els graus

octubrina | 19 Març, 2008 23:23

Les dues, precisament les dues cançons més jeroglífiques que he escoltat mai, són les que em remouen tota la sal dels ulls. La boira londinenca seria saladina. El fum del tabac quedaria momificat per sempre més, com les estàtues de Covent Garden que em fan pensar que tu i jo, al fons, sempre hem tengut un llenguatge de mímica. Just pel tacte del plàstic. Just pels ulls enquadrats. Just pels sons encarxofats en un micròfon. Som mims tridimensionals, que de vegades es veuen i es beuen cerveses. Mims d'ànimes desèrtiques. Sempre volent caure en un pou amb paracaigudes. I no, no puc escoltar el mind the gap més vegades. Vull caure definitivament en el pou de l'ego i navegar per l'eclectisme de les veus tòniques. Vull fer nusos i desfilagarsar-los abans que la mar se'ls mengi. Vull curar ferides amb sal i deixar un rastre de mi només acariciant el no-res amb els dits. Vull dibuixar papallones a l'aire. Vull ser eternament petita i laberíntica. El mar, l'alfabreguera, les campanyes, l'enyor i el paperí. Una festa de trompetes. Vull moltes trompetes quan entre per lo pont. Vull tremolar i saber que la primavera ja és aquí. Que sóc aquí, a un grau. A un grau dels teus llavis.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS