Administrar

ciber

octubrina | 25 Juny, 2005 17:59

Estic a un ciber i hi ha un home molt pesat. Té una boca enorme de peix vell i per parlar sembla que ha de fer un gran esforç per separar els llavis i col·locar la llengua correctament. Tanmateix, no cal que s'esforci, perquè no ho fa bé, no en sap de xerrar i només crida. M'ha dit que ha d'anar a fer la compra de la setmana amb la dona i que només puc estar mitja hora perquè ha de tancar. Com que no té ningú, jo som un estorb. Idò, què vos pensau? Una nosa, som. I clar, ara m'he enrabiat perquè volia escriure tranquil·lament, xerrar, escoltar n'Enric... Però no puc fer res. Hi ha cabrits a la mar. Ahir vaig oblidar els pensaments enterrats ben endins, devora un peix de retxes petitoi, que tenia por de totes les llises que nedaven per devora les algues. En lloc d'haver deixat els pensaments, hi hauria d'haver quedat jo en el fons de la mar, entre aquells dos illots i els peixos. Però no, estic subjecte a unes lletres verdes que a la part superior esquerra de la pantalla posen "Te queda poco tiempo de uso...". 4:27 minuts me queden. Després, seré una gota de salabrina que fa nosa.

Ones de nacre | Següent | Anterior | Comentaris (6) | Retroenllaços (0)

Comentaris

  1.  
    deprimit...
    Shin-ta, acabes de descriure a la perfecció kom em sento... merci...
    no val la pena | 21/09/2005, 20:00
  2.  
    Re: ciber
    volia dir d'un pis petit
    Jo mateix | 27/06/2005, 21:48
  3.  
    moixos
    Avui els moixos ja no s'asomen, dissabte després del teu crit vaig descobrir que no tots els tòpics són reials, i que no sempre els moixos cauen de peu. (comprovat) M'ha costat trobar-te, però m'he guiat, com el moix es va guiar per tornar a caseva, o no, però millor, pq la llibertat que li donà el cop es millor que la salud d'un pic petit.
    Jo mateix | 27/06/2005, 21:47
  4.  
    Allà em vull perdre jo...
    Jo vull restar per sempre més al fons del mar, on ningú no em pugui trobar; on res ja no importi pq la vida hagi fugit, i ja no em pugi fer mai més mal. Vull amagar-me entre les ones, i sentir que la marea meneja el meu cos al seu gust, sense preguntar, i sense voler que em pregunti on m'ha de portar. Vull que el mar m'arrastri d'un lloc a un altre, sense sentit, sols d'un lloc a l'altre. I allí entre els peixos i les algues, deixar enrera tot aquest món que no entenc, i que crec que ja he desistit d'entendre. Perquè no vull, no vull. Vull viure en la ignorància, sense escoltar-lo, sense sofrir-lo. Odio aquest lloc, i odio tot el que m'envolta. Serà que li he tornat a agafar por? No ho se, potser sí. Però jo no m'hi vull quedar, que em fa massa mal un altre cop. Jo vull fugir, però no a una altra terra ferma on hi hagi més gent que no m'entengui, i que ni ho intenti. No vull seguir sent una persona, ni vull continuar afrontant tot això. Sols vull desaparèixer; convertir-me en una gota d'aigua enmig del mar, a qui ningú es pari a mirar, i a qui, per tant, ja no li puguin fer més mal. Sols vull perdre'm dintre el mar, i quedar-me allí per sempre...
    Shin-ta | 26/06/2005, 18:40
  5.  
    mar 2
    demà vaig a la platja, no us passa que us agrada que vingui l'estiu, pel sol i la mar, però us fa nosa tota la gent? i això que sóc a una caleta poc frecuentada, fins i tot em fa mandra saludar, vull ser del tot invisible. qe me pasa, doctor?
    emily | 25/06/2005, 23:10
Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS