Octubrina

El temps se m'escola entre les mans,
se m'esborren les hores, les pipelles,
les paraules corren frenètiques,
just just embastades per aguantar el sotrac,
l'embestida de l'agulla de capoll.
Cohibir mai no ha estat feina dels pensaments,
desempalleguen, despullen la incomoditat
de la fredor de la desconeixença.
La cremor dels segons, la impaciència puntual,
l'estricte òbit del temps, enterrat amb les cendres
del que ha quedat per fer.
El temps ens calla les impulsions i ens distreu
amb el recompte dels batecs de les hores,
sempre tan políticament correctes.
Sí, el temps és una arma abstracte,
un moviment de la indústria rellotgera,
que manipula el ritme i l'entonació de la vida.
Convoquem-ne un referèndum,
i proclamem-ne la independència!

Allibera'm de la teva esclavitud
i deixa'm avançar sola a l'esvoranc.