Administrar

aroma d'arena

octubrina | 23 Juny, 2005 01:01

He ensumat el teu cos d'arena i m'he omplit els ulls de lluna mentre respiràvem al mateix temps, al mateix ritme de les ones. Necessit foscor de moix. Necessit no oblidar que la nit és meva i que avui somiaré cels taronges impregnats del teu aroma. No et viuré, però em quedaré amb la pell de les paraules no dites, dels dits d'ona dansant per la pell...

T'he robat el badall de l'adéu i el teixiré de mel aquesta nit quan no pugui tancar els ulls. Respiraré l'aire de la nit a la velocitat dels batecs. Després esborraré del meu cos els últims grans de sorra i te'ls enviaré al carrer de març, amb un segell de sospir. No et viuré, ja no. La nit és meva. Ja no et vull viure.

Comentaris

  1. Silenci
    somni
    la nit és teva, com la vida. l'aroma és el record del teu somni i dels somnis encara per arribar. potser ja n'hi ha prou de somnis. volem realitats?
    Silenci | 24/06/2005, 18:10
  2. Octubrí
    Cos d'arena
    Tal vegada, dimarts també ensumaré un cos d'arena. Mai he sentit la seva essència i la vull conèixer des de paraules fugisseres. La lluna n'ha de ser testimoni. A la nit, tampoc no podré dormir, seré el company de viatge de l'insomni.
    Octubrí | 23/06/2005, 15:36
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS