Octubrina

He ensumat el teu cos d'arena i m'he omplit els ulls de lluna mentre respiràvem al mateix temps, al mateix ritme de les ones. Necessit foscor de moix. Necessit no oblidar que la nit és meva i que avui somiaré cels taronges impregnats del teu aroma. No et viuré, però em quedaré amb la pell de les paraules no dites, dels dits d'ona dansant per la pell... T'he robat el badall de l'adéu i el teixiré de mel aquesta nit quan no pugui tancar els ulls. Respiraré l'aire de la nit a la velocitat dels batecs. Després esborraré del meu cos els últims grans de sorra i te'ls enviaré al carrer de març, amb un segell de sospir. No et viuré, ja no. La nit és meva. Ja no et vull viure.