Octubrina

Posar massilla als buits d'enteniment, als forats de la ignorància, a la puresa del blanc tacada per maons de unilateralitat. Cert és que el temps també fa que caigui paperí d'emblanquinat, que les hores despintin la màgia i es neutralitzin tots els colors. És cert. És ver. No hi, però, motiu per no encegar-se, enaltir la sang, reivindicar el monòleg de les venes i cridar, escridassar els mots irònics. Començaria una guerra silenciosa -prudent, si es pot dir així a una guerra freda- amb les ungles afilades, enfilades a les altures de la protecció, amb el cabestrell de la consciència i la maduresa. Abstracció, distracció de l'essència de la ràbia, al cap i a la fi. Sempre amb l'escut de claus i broques del 6 per protegir-se de l'amenaça de calabruix d'incoherències. I massilla. Massilla per tapar les ferides, per cicatritzar la matèria bruta arrancada de l'ànima.