fa temps...
octubrina | 16 Juny, 2005 03:03
I és que fa temps. Fa temps que esper la primavera. Diuen que ja acaba, però jo no m'ho crec. Ja pot predicar en Tomàs Molina, que no puc lluitar contra el que penso. Ni puc obligar el cos a penjar els ossos. El temps s'ha adormit i m'amaga l'arribada a qualsevol realitat, mentrestant somii arribar allà on no vull arribar. Somii no entendre res. Cridaré. Ompliré els forats del temps. I no t'oblidaré. I ballaré els amors trencats. I et despertaré amb cops a la porta. I partirem tots junts amb el vaixell cap a Grècia. I ens dormirem dolçament... No ho oblidis mai! Ni tu, ni tu.