Administrar

Pluja

octubrina | 14 Juny, 2005 17:21

He omplit el cos d'hores de son, avui. L'he deixat que poc a poc es refés de l'esgotament i fes que cada arruga del llençol fos més seva. La sang tampoc es mou pels batecs de cafè, ara els batecs estiren la pell del cos i eixamplen els sospirs. I plou, només mancaria sentir la gota de pluja com regalima per la pipella i poder recolzar el cap a la pell suau del teu braç invisible. Aquí no, però. La pluja aquí cau violentmanent sobre els vestits de ferro de les ciutats i no regalima, cau trencada, rebota sense direcció. La pluja que vull veure amb aquell braç no és així, és simplement una caiguda lliure sense tornada i sense por. Cau sense desferrar-se d'ella mateixa a punt de ser llepada per l'arena. S'infiltra dins ella i del goig deixa el seu nom escrit a la superfície. El clatell també somriu. Una gota de pluja atrevida travessa els rínxols dels cabells i l'acaricia fins a l'esquena. Els cos eriçat. Els eriços amagats dins la roca, la roca que es fa de mel quant veu les ones... Ha deixat de ploure.

Ones de nacre | Següent | Anterior | Comentaris (3) | Retroenllaços (0)

Comentaris

  1.  
    Una gota de pluja...
    Diumenge a la nit vig veure la gota de pluja més bonica que he vist mai... Caia com moltes altres, silenciosa i tranquila, enmig d'aquell carrer mancat de gent i de llum... Caminava jo al costat d'algú que tremolava com un nen petit per un petit disgut, sota aquella fina cortina que ens anava empapant sense vergonya... i de sobte, va apareixer ella... Va col·locar-se suaument sobre el seu front, i poc a poc, suaumet, començà el seu descens ritmat, desvergonyit, dolç, recorrent cada espai del seu rostre. Passà entre les seves celles, davallà pel nas. Dubtà, però seguí... ningú no li barrà el pas. Jo me la mirava, amb vergonya, quasi d'amagat...i continuà. Esquivà els llavis, recorregué tot el coll, i deaparegué darrera el coll de la camisa. "Ho sento", digué ell. El silenci es trencà, i jo el vaig mirar, sense dir res. Pensava en aquella gota de pluja, en aquella pau que m'engolí. Tan de bo totes les gotes de pluja fossin com ella; sense ningú ni res que les trenqués. Tan de bo fos jo aquella gota de pluja que davallava en silenci...
    Shin-Ta | 15/06/2005, 21:11
  2.  
    plou!
    conec una perera, que quan plou tanca els ulls i somriu, ses filletes es fan grans!!!
    emily | 15/06/2005, 14:40
  3.  
    pigues
    hi ha un llibre de poemes de fina cardona que es titula *plouen pigues*
    ulyse | 14/06/2005, 20:15
Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS