collita
octubrina | 30 Gener, 2008 15:45
Els sospirs surten singlotats, però ningú no ho veu. Recollir tota una xarxa de fil arremolinat no és fàcil. Ser Penèlope en els dies d’avui no és un ofici sexy, que en diuen ara. Mentre, m’enfronto a la tasca de trobar les arrels dels fils que he anat estenent per fer enrotllar-los en única bobina. Em trenco els ulls resseguint la teranyina dels meus mots. N’hi han hagut en direcció al camp etern de les margarides, d’altres han deixat un camí de pipelles mentre intentava cosir l’impossible. Hi ha hagut fils transoceànics; que es sexuaven amb els peixos. Fils etílics que avançaven amb l’atzucac. Fils de cera, que es cremaven amb el vol a les altures. Fils de ferro que ofegaven la supervivència de les pors. Fils umbilicals sempre a punt de néixer. Fils de seda que van arrapant rostres de somnis en blanc. Fils d’aram, que va i vénen amb els serra-mamerra. Fils que es perden pels lligams del plaer, enfilen cos amunt i parlen amb llengües salades. No ho sabeu prou com desespero per saber si el fil que em tiba la pell és de color blanc o negre, si tenc el cos teixit d’ombres o de clarors, de descongestionar el trànsit de contradiccions que m’enterrossa a dubtes. No, no ho sabeu prou quantes punxades despistades han incorregut en els dits. El dejavú d’haver pensat en aquests mots de la collita: un edifici en perspectiva, l’estenedor de la galeria d’alumini, les vidrieres de regruix quadrat, mirar a l’horitzó del pati abandonat per tots els que encara viuen, netejar pots de nutella devorats pels dits. Sempre els dits, les imatges obsessives que s’empalleguen als dits com pitjallides a l’ànima. L’enyor refilat. No, no ho sabeu prou com costa recollir la filada dels estenedors de la ciutat.
Ones de nacre | 
Següent | 
Anterior | 
Comentaris (8) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Menú
Cerca
Calendari
| « | Maig 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |
Recentment
- artesania
- tremolors
- un quart de formatge
- sofà vermell
- heartless witch
- energies renovables
- Gut feeling
- bruixa àrtica
- la sal, la primavera i els graus
- energia
- torre de vori
- almastrings
- referèndum
- oficis de l'instint
- silenci
- collita
- menudències
- Penèlope
- dormir
- nit de reis
- síl·labes gintòniques
- regals solidaris
- mostassa
- l'anarquia de les hores
- impuls
Categories
Els meus enllaços
Darreres les paraules, pots trobar-ne només per a tu...
T'agradaran...
- Amo a Laura
- Babèlia
- Diari d'un atípic
- El cafè d'en Litus
- El racó de l'Antoni
- Emily
- Espurnes interiors
- Exist
- Flop
- Frannia
- Instants del temps
- Joanaina
- Justine
- Jutipiris
- L'illa del far
- Lluitant entre abismes
- Melicotons al sementer
- Pensaments i Sentiments
- Petita Criatura
- Pluges, Plugims i Plovisqueigs
- Rafel
- Súnion
- Tomeuher
- Totalmente a favor
- Univers Privat
fil,fils,fill/a,fills/es, tots fent una gran filera per no perdre ni perdres. HOMO EFIMER, que nomes vius la vida un sol pic. No tinguis por de viure-la, amb els ulls ben badocats, absorbint tota l'energia de la natura. Perque has de sebre que no hi ha mes enllà ni cels ni inferns. (Tot aixos son histories inteligents, inventades per sotanes que han estudiat com dominar al pobre i incult poble; poble al que, amb hipocresia, en diuen intel.ligent i cult.). HOMO EFIMER, viu la vida saben, en total i absoluta tranquilitat, que despres del nostre 'caput' nomes quedaran els escrits, les fotos i le obres que hem fetes, per donar.les als nostres fill,amics, o cap als avocadors. I despres tranquilitat noi, la nostra quimica es transfomara en pols, polsina efímera, com no, i res pus. El vuit, el silenci i, en la darrera ráfaqa de records dels sers estimats, tenir el darrer pensament: he deixat el mon un poc millor?, he procurat fer el be?, i do aixi puc tornar-me polsina amb tranquilitat dels deures ben fets. P.A.I.
gràcies p.a.i!
tens tota la raó del món... mira que hi pot haver lloc dins el llaüt però al final sempre se'ns embullaven tots els fils, recordes?
Molt bona prosa. a pics comparo la vida com un fil de pescar, de pescar al volantí. En que si no vas en conta, quan treus el 'sustent diari' s'et entremollina el fil de la vida i... o el desfas amb paciencia, o et quedes sense mengar. Enhorabona pel texte.
Tens un regalet al meu blog :)
Llegir-te m'ha recordat a una frase de Pizarnik:
«Escribe hasta que te enredes en los hilos del lenguaje y caigas herida de muerte».
Afegeix un fil que replanta bulbs de tulipes i de crocus i llavors de pensaments en aquests pots de nutella
Fils i més fils. I el més trist: els fils sempre s'emboliquen. Impossible deslligar-los; impossible aconseguir fer aquesta única bobina que tant desitjaríem, perfecte, i sense cap punta que s'escapi del control dels nostres dits. Fràgils i tremolosos mentre lliguen i deslliguen. Ferms quan convençuts es diuen els uns als altres que en són capaços. Lliga i deslliga. La vida és així. Gira i gira. I enmig del cercle, el cos cansat, i carregat de pors, però també de totes les il·lusions. Sort en tenim de ser fils de ceda, tan delicats, però alhora tan preuats...No t'oblidis mai dels fils que queden desencaixats...
espero que abans de marxar, fem un café i m'expliquis com ets capaç d'escriure així... cuida't i un petó