Penèlope
octubrina | 21 Gener, 2008 23:30
Diu la veu, "everything's gonna be alright".
El fil de colors es trenca. Els desitjos estan a prop. Ja no cal somniar.
Diu la veu, "resulta que ja no et necessito".
El fil de colors es trenca. La necessitat mai ha estat tan enfora. Ja no cal enyorar.
Diu la veu, "he après a cosir".
El fil de colors es trenca. Descosir marors glaçades en un quadre.
Esfilagarsar ones i tintar les ones del color de l'absència.
Refer el camí cap a l'ull de l'huracà, al bucle devastador de l'essència.
Desmitificar agulles encoixinades.
Fondre el didal.
Deia la veu: "Alguna vegada o altra, tots hem volgut ser Penèlope".
Ones de nacre | 
Següent | 
Anterior | 
Comentaris (7) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Menú
Cerca
Calendari
| « | Maig 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |
Recentment
- artesania
- tremolors
- un quart de formatge
- sofà vermell
- heartless witch
- energies renovables
- Gut feeling
- bruixa àrtica
- la sal, la primavera i els graus
- energia
- torre de vori
- almastrings
- referèndum
- oficis de l'instint
- silenci
- collita
- menudències
- Penèlope
- dormir
- nit de reis
- síl·labes gintòniques
- regals solidaris
- mostassa
- l'anarquia de les hores
- impuls
Categories
Els meus enllaços
Darreres les paraules, pots trobar-ne només per a tu...
T'agradaran...
- Amo a Laura
- Babèlia
- Diari d'un atípic
- El cafè d'en Litus
- El racó de l'Antoni
- Emily
- Espurnes interiors
- Exist
- Flop
- Frannia
- Instants del temps
- Joanaina
- Justine
- Jutipiris
- L'illa del far
- Lluitant entre abismes
- Melicotons al sementer
- Pensaments i Sentiments
- Petita Criatura
- Pluges, Plugims i Plovisqueigs
- Rafel
- Súnion
- Tomeuher
- Totalmente a favor
- Univers Privat
Bravo
Contesta Echo, la nimfa: "De sobra saps que no ets tu qui fila. El fil ens arriba filat".
el temps cura la ferida, per molt tòpic que sigui.... Penèlope fou el cas únic i excepcional (i irrepetible)...
clar que sí, emily!
vares ser tu qui em va dir que tots volíem ser Penèlopes ;)
Me'l faré meu
Preciós
Doncs sí... suposo que tots, algun cop, hem cregut que pagava la pena esperar. Fins que t'adones que allò que esperes no arribarà mai. Una abraçada, guapa :)