Administrar

incoherències

octubrina | 07 Juny, 2005 23:51

Avui m'ha passat tot el contrari que deia en Corbera ahir. He començat molt nerviosa. Avui vespre casi no he dormit i m'he despertat a les sis com si no hagués descansat. El cor se m'accelarava. Després el dia ha anat millorant, cap a s'horabaixa, i he acabat rient! Per cert, heu vist Ventdelplà? Pobre Julià! Ha quedat amb un pam de nas... pobret, com se li pot fer això! Ara se m'han acabat les piles i n'Enric ha quedat mut. No les trob per enlloc. On deuen ser? (estic tornant a cercar-les). Visca, les he trobat! No sabeu la cara de felicitat que ha posat n'Enric, tot i que darrerament m'ha tornat una mica verd... li hauré de donar un poc de lleixiu. També està un poc queixós. Diu que el carrec massa i que ara que ve la calor no pot amb tant soroll. Li he explicat que el que ha de carregar no és soroll, sinó una mena de silenci sonor que m'acompanya. Trob que no estic sent gens coherent amb el que escric. Vaig pegant bots d'aquí allà, sense sentit. Potser és la son que em vol convèncer del seu poder. Bona nit.

Ones de nacre | Següent | Anterior | Comentaris (3) | Retroenllaços (0)

Comentaris

  1.  
    I qui necessita la coherència?
    Aquesta nit m'he barallat amb els meus somnis, i he acabat obrint els ulls i pensant per què coi és tot tan estrany... La son no m'acompanya aquests dies, i quan arriba la nit, estic més fresca que al matí en llevar-me (no ho acabo d'entendre); això sí, un poc més cremada (suposo que l'acumulació d'allò que les hores generen no deixa indiferent el meu cos...). Voldria trencar amb tots els silencis que m'envolten, però acallar totes les veus que dia a dia em persegueixen. Qui ho entén tot plegat? El meu Enric particular aquesta nit no em volia parlar; suposo que està enfadat en mi, per acallar-li les paraules abans d'anar a dormir, o potser és que creu que no les necessito, perquè em fan massa por... M'agradaria sentir Caic, sense posar-me trista; i tornar a escoltar Cercles, sense pensar que potser he perdut alguna cosa. A tots ens deu passa com al Julià, perdem coses per tenir massa pardals al cap. Però potser en guanyem d'altres... Però qui pot decidir, de tot plegat, què hagués estat millor? Aquesta pregunta em tortura. He guanyat i he perdut en molts pocs dies. I no se cap a quina part s'inclina la balança quan inteno esbrinar què ha valgut la pena. Sols vull que arribi l'Agost, com canten Els Pets, i sentir de nou que tot està en el seu lloc; que tot te sentit...
    Shin-Ta | 08/06/2005, 14:24
  2.  
    julià
    al julià no li està mal, per tòtina, mira que morir-se-li el gat per tenir el cap plé de moixons...
    emily | 08/06/2005, 08:23
  3.  
    Jo no he vist Ventdelplà
    No ho he vist perquè intentava arreglar els problemes que ahir em desbarataren el dia, a la mateixa hora que feien la sèrie. Però pel que contes, ja me puc imaginar què ha passat... En Julià també li ha passat el mateix que nosaltres: li ha canviat el dia en un moment. Per mor d'ahir, jo tampoc he dormit molt bé. Avui, però, segur que dormiré millor. Ànims, Octubrina! Ànims per tots dos! I per cert: què tal, amb les cançons...?
    corbera | 08/06/2005, 02:28
Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS