Octubrina

M'he despistat i m'ha vessat el cafè. Tots els fogons ple de cafè. I jo aquí, davant l'ordenador ensumant l'aroma de cafè sense saber que era el meu. No puc estar tan viciada al bloc. El veí de dalt, quan estén sa roba, sempre em troba enganxada a davant l'ordinador (bé, de vegades, també me troba que el mir). Ha posat sa rentadora de roba blanca, avui. Hi ha dies que toca de texans, d'altres de roba negra i calcetins tots iguals. No té gens de colorins, comparat amb el meu estenedor. Ara sentiré una de les coses que més m'agrada: el crek-crak-crik dels glaçons en entrar en contacte amb la calentor del cafè. És un contrast increïble, no ho creieu?