Administrar

Bimbolla

octubrina | 03 Juny, 2005 19:00

No sé per on començar. Sembla ser que el bloc s'ha tornat un poc desconegut per a mi. Abans entrava, coneixia els colors, ensumava les paraules que havien de sortir i els pensaments anaven de la mà del teclat. Tot sortia totsolet. Ara el desconec. Em desconec a mi i el que m'envolta. No surt del mateix cercle viciós de la por i la resignació. Tot canvia, però en canvi, no ho puc acceptar. És com si tengués una bimbolla de sabó just devora el meu cap que m'amenaça. Em xiuxiueja suaument: d'aquí poc et roçaré la pell i del contacte amb la ràbia incolora q desprens, explotaré. Després ja no hi haurà res igual. Tot es desfarà amb la mirada i quedaràs sola. I torna a començar des de zero.

Quina angoixa. És com si em faltàs l'aire i l'únic que pogués respirar és el que hi ha dins la bimbolla! Uohh! Quina asfíxia! Necessit una pipella que em faci pessigolles pel clatell i allunyi amb un sospir aquesta bombolla amenaçadora.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS