Administrar

mostassa

octubrina | 04 Desembre, 2007 10:48

La veu que xiuxiueja a cau d’orella és un crit de ciutat, una exaltació de l’afonia i la totsolesa, l’aïllament del món. Els sentits ocupats mantenen el sext sentit en una decadència mundana, en punts de sutura secs i a punt d’esfilagarsar-se. La ciutat olora a mostassa i a insomni. Somnis arsènics, injecció intravenosa d’absència i mots arraulits per tots els redols. El frenesí em rellisca mentre dormo i no somnio. Ensenya’m a somniar de nou, que se m’oblida com estimar-te.

Comentaris

  1.  
    Re: mostassa

    Estàs nominada! ;)

    frannia | 16/12/2007, 09:07
  2.  
    Re: mostassa

    m'alegra tornar a entrar dins d'aquest espai!

    bellosoli | 08/12/2007, 18:38
  3.  
    Re: mostassa

    Mai t'havia dit res i ho faig avui, tot just per agraïr-te tot el que ens ofereixes.

    A canvi, un senzill i discret reconeixement.

    martí | 06/12/2007, 22:51
  4.  
    Re: mostassa

    uf... el post, estremidor; però si torno a llegir altre cop la frase final em tremolaran els llavis i m'esclatarà el sentiment als ulls. Genial, Octubrina :)

    bitxo | 05/12/2007, 22:12
  5.  
    s'estima...

    d'esma, sense ser-ne conscient, sense haver de pensar que estimes...

    laura | 04/12/2007, 13:04
Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS