Octubrina

Hem quedat al bistro del barri antic de la ciutat. Aquell indret sempre serà l'inici de les pel·lícules sense veure. M'encanta el cinema sense final. De totes maneres, mai recordo els finals. Tenc aquesta habilitat d'esborrar el que no necessito. Com el desenllaç dels colors. Sí, una vegada més els colors, que acaben esclatant en matisos i relativitats que desactiven qualsevol puresa. M'encanta oblidar la intuïció quan entro en aquell bistro, la deixa rodolar per les rajoles d'escacs i em converteixo en un petit peó, antialfils. Tothom té defectes, què hi farem. Tu em retreus un cop més que he arribat tard. No et queixis del teu moment voyeur, et dic. Rius i m'acaricies la mà. Torno a mirar al meu voltant. Ensumo la fusta antiga de les taules i desitjo que plogui. Així, sense final.