margarides
octubrina | 15 Maig, 2007 00:03
Els ulls li ploren, rojos i desfets. Es mira al mirall i s'hi veu un desert. Un immens oceà de sorra i sal, de pols estelar que neix dels pètals de les ones i sortegen els dits que desfullen margarides inútilment, perquè tenen les arrels de cendra. I cauen com els records, esgotats per la tensió de l'estirada. Si. No. Et recordo. M'oblides.
Voldria perdre'm en un camp de margarides, amb pedres a les butxaques i el meu jersei blanc amb l'abecedari de colors. I mirar com neixen les roselles d'amagat. I cuidar-les i mirar els caragols ressecs sota les pedres i pensar en tortugues que també saben nedar.
Ones de nacre | 
Següent | 
Anterior | 
Comentaris (3) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Menú
Cerca
Calendari
| « | Juliol 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
Recentment
- superpoders
- somnis ruminats
- tanmateix
- Heartbeat – Heartbit
- records del dia a dia
- 12.39am session (x10)
- nothingness
- matins.8.20
- natura morta
- vitamines
- la girafa i altres contes
- artesania
- tremolors
- un quart de formatge
- sofà vermell
- heartless witch
- energies renovables
- Gut feeling
- bruixa àrtica
- la sal, la primavera i els graus
- energia
- torre de vori
- almastrings
- referèndum
- oficis de l'instint
Categories
Els meus enllaços
Darreres les paraules, pots trobar-ne només per a tu...
T'agradaran...
- Amo a Laura
- Babèlia
- Diari d'un atípic
- El cafè d'en Litus
- El racó de l'Antoni
- Emily
- Espurnes interiors
- Exist
- Flop
- Frannia
- Instants del temps
- Joanaina
- Justine
- Jutipiris
- L'illa del far
- Lluitant entre abismes
- Melicotons al sementer
- Pensaments i Sentiments
- Petita Criatura
- Pluges, Plugims i Plovisqueigs
- Rafel
- Súnion
- Tomeuher
- Totalmente a favor
- Univers Privat
:) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :D
somriures, somriures, somriures, somriures, somriures, somriures,
somriures, somriures...
...i més somriures.
...després de llegir-ho, vull fer una foto d'ella, vestida amb la seva nuesa de color blanc i amb els ulls rojos, perduda enmig de la seva platja de rostoll llançant un salvavides a algú que avui ja no és ningú.
No record. Si oblid.
Les roselles mai tornaràn ser rojes.