Octubrina

Se m'ha quedat l'olor de taronja podrida. Potser és que el fems no es baixa sol. De la primera besada en recordo les estrelles. I ara ja no hi ni converses sobre el temps. Tampoc m'importa que la finestra estigui tancada, puc sortir pel galliner o les escales d'incendi. Que de caliu n'hi ha per totes les cases, encara que no encenguis veles-bombetes a l'església del costat de casa per deu cèntims. Tot crema, ja ho saps. Les processons -de llumins piròmans- van per dins, que diuen. Què processes? Access, excel, dades i més dades. Totes equivocades i entramaliades. Canvien de nom i sexe i venen els records per uns quants pots de tip-ex a canvi. Exconsells esborrats. L'escriptura automàtica, deia ella, pot fer barbaritats, sense haver begut res és clar: només mirant dos segons d'una pel·li que comença dient que el dolor que no troba les paraules per a ser expressat és el més cruel, el més fons i el més injust. Només amb aquest inici ja et decideixes a obrir-te automàticament el cervell i escriure-hi sobre el poc de consciència que hi queda. I saps, no tenc ganes de repassar res del que dic, perquè... per què? Perquè tenc els dits esbraonats. Ensabonats.