octubrina | 06 Maig, 2007 23:25
Saludes l'aire, les flors blaves, les petjades dels passeigs de s'horabaixa amb els peus color d'aubarca. Saludes a tothom: hola, com estàs? I tothom és com ningú. Respon amb el silenci, amb la mateixa cançó que repeteix una vegada i altre que sí que sí que me encanta oirte. Veus d'absència com a cants de sirena. Absenta per a oblidar. Absen. Abs. Ab. A.
| « | Juliol 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
Octubrina,
Tenc ganes d’encalçar papallones de colors. N’hi ha una de groga i negra que es ballaruga insistent dins el meu cap. A base de prozac la puc calmar, però quan li peguen aquelles envestides furioses no hi ha res que la subjecti. M’agradaria fermar-li una àncora mallorquina a la poteta esquerra i llançar-la a la cala. Pobreta. Sé cert que l’enyoraria.
La plaça engalanada amb llumins i paperí blanc i blau m’ha fet recordar que he d’estar content. Com poder dir: plaça, paperí, alegria, tristesa, tu no hi ets…en un sol mot? Si aquesta paraula no existeix tal vegada seria bona idea inventar-la: alplapertri solitari.
No està malament, ressona àrab.
Passeig les meves memòries pel teu enteniment, i sense adonar-me'n me'n llig de rialles, que no venen al cas.
Déixem viure, deixa't viure.