Administrar

enèsim

octubrina | 02 Maig, 2007 12:32

Enèsim adéu. Acariciar un comiat amb la punta dels dits és com arrancar els pètals del sol, que vaig llegir d’un poeta. Crema per dins. Socarrim. Fa pudor de nigul no vessat i que, si plogués, serien llances metàliques directes als ulls. I tanmateix. Tot queda en un no-res eteri, aeri, un manyoc de paraules intravenoses. Quedo anèmica. Atàvica. Levitant com sempre, a l’ombra. Avui em faig una promesa. No em callaré res. Pus dolor ressec. El retallaré tot, no seguiré cap línia de punts més i el llençaré a l’òrbita de l’oblit.

Ones de nacre | Següent | Anterior | Comentaris (4) | Retroenllaços (0)

Comentaris

  1.  
    Un més, un més

    Tu en tens dos de més, i que no es especial que hi hagi un bloc més de literatura, però si que valgui la pena...
    T'he descobert in extremis, donat que ja marxava a dormir, però em quedaré una mica més enllaçant el teu bloc al meu.
    Crec que mai es tanca la porta amb clau, i després d'un colm, l'aigua vessa i s'origina una reacció, com si et mullés i despertessis.
    Mai és dolent un però, el que és dolent es no tenir-ne cap.
    Et continuaré llegint.

    David Ventura | 26/08/2007, 23:03
  2.  
    Re: enèsim

    'I una vegada, una altra vegada, i sempre una altra, una altra, una altra...'. No se si mitologia o no, però hi ha poetes que ja han posat paraules a tot plegat... Saps com continua? 'Maixeco'. Després d'un enèsim adèu arriba un nou dia, no creus?

    Danae/Shin-Ta | 02/05/2007, 18:51
  3.  
    ningú no se salva

    La vida de vegades sembla mitologia, tat que sí?

    - Qui ha estat que t'ha llençat la pedra, Polifem?

    - I les princeses dins els pots de vidre?

    Algú se salva de la tragèdia?

    Na cíclop, la princesa i altres contes | 02/05/2007, 14:42
  4.  
    Re: enèsim

    El rei Mides.

    Ningú | 02/05/2007, 13:39
Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS