blanc
octubrina | 27 Abril, 2007 16:26
Aquesta manera d’obviar-me a mi mateixa. Espai en blanc: llençols, paraules, enyor. L’enyor és blanc. El desig és com un morter que pica tots els dubtes i els amaneix amb dolçor perquè els ansiosos creguem que no hi ha cap altra opció més que aquest beuratge. I el blanc es converteix en beige, una crema amb miques de julivert mal pronunciat.
Ones de nacre | 
Següent | 
Anterior | 
Comentaris (8) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Menú
Cerca
Calendari
| « | Juliol 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
Recentment
- gavines
- superpoders
- somnis ruminats
- tanmateix
- Heartbeat – Heartbit
- records del dia a dia
- 12.39am session (x10)
- nothingness
- matins.8.20
- natura morta
- vitamines
- la girafa i altres contes
- artesania
- tremolors
- un quart de formatge
- sofà vermell
- heartless witch
- energies renovables
- Gut feeling
- bruixa àrtica
- la sal, la primavera i els graus
- energia
- torre de vori
- almastrings
- referèndum
Categories
Els meus enllaços
Darreres les paraules, pots trobar-ne només per a tu...
T'agradaran...
- Amo a Laura
- Babèlia
- Diari d'un atípic
- El cafè d'en Litus
- El racó de l'Antoni
- Emily
- Espurnes interiors
- Exist
- Flop
- Frannia
- Instants del temps
- Joanaina
- Justine
- Jutipiris
- L'illa del far
- Lluitant entre abismes
- Melicotons al sementer
- Pensaments i Sentiments
- Petita Criatura
- Pluges, Plugims i Plovisqueigs
- Rafel
- Súnion
- Tomeuher
- Totalmente a favor
- Univers Privat
Quanta raó que raja per aquesta pàgina. I quina llàstima que sigui pàgina i no ulls ni abraçades ni gastronomia.
La crema, àcid sulfúric, pentesilea. Ikaros, només et puc dir que somriguis. Laura, quin crack amb les teves explicacions;) Ets mel.
octubrina,
avui fa sol i gairebè bufa el vent; defora és blanc, blau i vermell. per ventura verd...i jo estic molt trist. recança. com un tango: ritme alegrement contagiós, una ballaruga. lletra trista.
tenc por que quan me posi a plorar ho faci una setmana sencera. nit i dia. el cel ho va fer quaranta dies i quaranta nits. no som tan bo, ni ho pretenc ser...
no vos vull inundar el blog.
no sé per què, però em sembla que ha de ser dolça, amb un final àcid, aquesta crema...
:)
Tant les paraules com les idees existeixen. Tenim idees perquè les podem dir, encara que sovint no ho feim en veu alta, perquè el silenci és com una closca que protegeix la tortuga dels nostres secrets. Però a vegades som un caragol i deixam que les paraules surtin, com les dues antenes del caragol. Les antenes que s'arrufen si les toquen massa fort, si les paraules són destruïdes i se'n ressenteixen les idees. Encara que moltes vegades val més ser una aranya, per no dir res i abraçar les paraules dels altres amb teranyines silencioses. Les millors paraules del món són les impronunciades. Les que s'intueixen només amb els ulls de qui tens a davant. I, tanmateix, el millor orador sempre és qui més escolta. No sé si he resolt el teu dubte...
bitxo! Sempre em fas somriure:)
Jordi:) tot té significat. tot! així que mima't una mica més;)
laura: tenc un dubte sobre les paraules impronunciades que només tu pots resoldre. en veu alta o per un mateix? existeixen igual?
No fiquis all a aquesta crema d'enyor mal lligat... no sigui que es repeteixi (sí, ho sé: l'acudit és molt dolent; només volia fer-te somriure) :)
fas que les meves paraules no tinguin significat. Cuida't, bonica!
són negres, negres com la mort, negres com les ànimes, negres com els ulls, negres com les ungles, negres com les dents, negres com els pèls, negres com els nenúfars plens de moscards morts, negres com les idees que es moren sense ser pronunciades, negres com la nit que torna cada matí dins l'esfera del record...