Administrar

Malson

octubrina | 23 Març, 2005 04:32

Escric per desfer-me d'un malson. M'he despertat sense voler, pausadament, donant voltes de manera suau i tranquil·la, no he tengut cap ensurt. Simplement m'he n'anava cap a una altra dimensió on els sentits es confonien. No sabia si havia d'emprar la vista, l'olfat, l'oïda, el tacte o el gust. No sabia si havia de xerrar o no i no recordava com es feia. Encara ara me costa articular les paraules, i les pronuncio en veu alta (baixeta) per saber si són reals. M'he assustat, perquè el cos m'ha començat a fer mal. He sentit un escarrufament gripós que t'abraça tot el cos, des del cap, passant pels braços, les mans, els dits, l'esquena, les cames i els dits dels peus. Instintivament m'he posat uns calcetins, com si això em pugés salvar del que hagi de ser: sortir del malson o no tenir el grip. El dolor s'ha anat calmant amb una aspirina. Però el malson, tot i estar desperta, encara no ha marxat. Quan tanc els ulls torn a caure dins aquella dimensió on tot està barrejat. És molt difícil d'explicar en paraules, és tota una sensació conjunta de sentits, com si haguessin adquirit forma física i personalitat pròpia i s'anessin arrastrant per terra. A moments em fa la sensació que m'envien qualque senyal. A més a més, tot és de color blau, un blau però fort lilós. També hi ha la mar. Em surt una imatge de Formentera congelada i estreta. Sóc incapaç de tancar els ulls. No vull tornar a malsomiar. M'he posat música per sentir veu real, perquè la meva està en extinció blava-lilosa i no sé quin òrgan he de fer servir per treure-la. Per això mateix també escric. Per materialitzar tot el que sent. Per no assustar-me.Tenc por.

Ones de nacre | Següent | Anterior | Comentaris (6) | Retroenllaços (0)

Comentaris

  1.  
    Re: Malson
    Perdó silenci, per pensar que era únic a n'el món, pensava que vivia el meu propi somni. Promet mai més emprar el teu nom. Fins sempre.
    Silenci | 25/03/2005, 19:59
  2.  
    abraçada
    n'Ulyse també en té de malsons, però s'ho mira des del punt de vista positiu. pensa, per exemple, que només els vius somnien. T'enrecordes d'allò de "és quan dormo que hi veig clar"? Idò, açò. El que somnies només hi és quan dorms. Ets a una altra banda. Canvies de dimensió. En fi, octubrina, tal vegada és perquè dorms que somnies, i com que somnies hi veus clar, i com que hi veus clar, escrius a la bitàcola.
    ulyse | 24/03/2005, 06:45
  3.  
    Sentits
    Aquesta nit, Ulyse, he tengut por de veres. Desitjava fondre'm en una abraçada per oblidar el malson. Però què és l'oblit? Tot el que he explicat ho he viscut, ho he sentit i, a hores d'ara, veig lo molt que m'està costant desprendre'm d'aquesta sensació. Avui tots els sentits se m'han revolucionat. Ho he olorat tot amb molta més intensitat, m'han vengut a l'olfat, sense voler, el moviment de la vida (la humana, la mecànica i l'animal). El tacte m'ha fet carregar amb el pes dels ossos, amb l'escarrufament de la pell, encara adolorida. La vista ha palpat la grisor del dia amb els ulls com a sacs de polen; la boira s'ha desfet i m'ha deixat la mirada en una teranyina de silenci. El gust se m'ha tornat àcid. El crit d'unes ànneres ha seduït els tímpans com els cant de les sirenes... M'he convertit en un únic sentit. I ara, després de tot, és tan estrany que només demani una mica de realitat, una simple abraçada?
    Ona ~ Octubrina | 23/03/2005, 20:52
  4.  
    llindars
    És fràgil el llindar que separa el somni del malson. I la frontera entre el vol pausat de la ment que descansa i la por a allò que s'escapa de la nostra raó d'estructures fermes i compartiments ordenadíssims. És així en tot i en tothom. Prova de replantejar tan sols un dels fonaments i veuràs com s'esdevé el caos. I mentrestant, la grisor. Aquesta grisor que avui emmascara cel i mirada.. i la impossibilitat d'esgarrapar els núvols i vessar-ne la pluja per inundar els malsons, de badar els pulmons a cop de perfum i deixar els cabells al batec del vent més salvatge. Retorna els sentits al seu lloc o desordena'ls de nou per reviure'ls amb més intensitat. Una intensitat que se t'emporti al somni i no al malson.. Saps que no has de tenir por.
    Silenci | 23/03/2005, 17:07
  5.  
    sorpres@
    sempre em sorprens, octubrina. Que fantàstic açò que escrius.
    ulyse | 23/03/2005, 16:28
  6.  
    Desperta...
    T'escric aquestes lletres des de l'insomni d'estar desperta. T'escric des del malson de pensar que el despertar és pitjor que el somni més llarg, carregat de pors i de tremolors que ens fan més febles en cada fiblo que es clava a la pell... T'escric des de la por a que tot plegat no acabi, i aquesta sensació és converteixi en la rutina en la que s'emmarca la meva vida... Avui tinc por...por a retrobar aquella persona que se que sols veure-la em farà reviure tot un món, ple de somriures, però també d'ombres, i tot plegat, guardat en un calaix tancat en clau, k de tant en tant, obre alguna escletxa per deixar entreveure que va existir, i que potser va acabar massa d'hora, o massa tard... Avui em fa mal el cos, per aquella inseguretat de no saber distingir què és real, de què és imaginari... I em fa mal molt més a dintre, per la por de no saber si el camí escollit ha estat el correcte... Avui t'escric des de la por d'estar despert, des d'aquella por tan terrible de veure que tenir els ulls oberts encara fa més por que dormir i tenir malsons.... al cap i a la fi, els malsons no són reals... i tot el món que ens envolta si que ho és... T'escric des del meu petit món, marcat per paraules de lletres de cançons que semblen fetes a la meva mida... T'escric per intentar trencar el silenci que et fa por, i potser així, de passada, trencar també el silenci que tanta por em fa a mi... Des d'aquestes paraules ràpides, i tremoloses, t'envio la meva mà més sincera, per que t'hi arrapis, i la nit no et fagi por...Si no s'està sol, la nit és menys fosca...
    Shin-Ta | 23/03/2005, 15:41
Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS