Cofoi /-a
octubrina | 18 Abril, 2007 12:46
T’hauria de fer por. Tenir els ulls tan oberts i tan distrets a l’hora. Ser incapaç d’enfocar totes les idees doiudes que et passen pel cap i quedar tan cofoi. T’hauria de fer por. Torna-hi, a la inutilitat de viure. Torna’m els tanmateix que et regalava a les hores en punt dels dies de molta ombra. Esclar que t’hauria de fer por prémer el teclat amb aquesta debilitat per les vocals atònites. Estic tònica, bec ginets redecorats de neutres i àtones. I esclato en una barbaritats de desitjos de fars, roques nocturnes i altres contes. Com no t’ha de fer por?
Ones de nacre | 
Següent | 
Anterior | 
Comentaris (5) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Menú
Cerca
Calendari
| « | Juliol 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
Recentment
- gavines
- superpoders
- somnis ruminats
- tanmateix
- Heartbeat – Heartbit
- records del dia a dia
- 12.39am session (x10)
- nothingness
- matins.8.20
- natura morta
- vitamines
- la girafa i altres contes
- artesania
- tremolors
- un quart de formatge
- sofà vermell
- heartless witch
- energies renovables
- Gut feeling
- bruixa àrtica
- la sal, la primavera i els graus
- energia
- torre de vori
- almastrings
- referèndum
Categories
Els meus enllaços
Darreres les paraules, pots trobar-ne només per a tu...
T'agradaran...
- Amo a Laura
- Babèlia
- Diari d'un atípic
- El cafè d'en Litus
- El racó de l'Antoni
- Emily
- Espurnes interiors
- Exist
- Flop
- Frannia
- Instants del temps
- Joanaina
- Justine
- Jutipiris
- L'illa del far
- Lluitant entre abismes
- Melicotons al sementer
- Pensaments i Sentiments
- Petita Criatura
- Pluges, Plugims i Plovisqueigs
- Rafel
- Súnion
- Tomeuher
- Totalmente a favor
- Univers Privat
A mi em fa por llegir-te. Un dia m'esclataran els sentits. Un petó immens :)
Et vull dedicar avui una frase d'una cançó que, al menys a mi, em fa mirar les coses d'una manera més positiva, encara que la por vagi corcant per dintre (com sempre ho ha fet): "Qui espera, desespera; però qui aguanta, ho pot tenir tot!". Et podem obligar a esperar, però no et poden obligar a esperar amb les mans creuades... No trobes? Repassa els mots un i altre cop; mira per sobre la revista per a que no t'agafin per sorpresa; i sigues tossuda, moooolt tossuda. És la única manera que conèixor de vèncer una miqueta la por. Qui no en te de por?
Sóc jo qui tenc por. I m'amag rere les paraules creuant els dits perquè no es girin i em responguin amb un no immens.
Tenc por de no saber viure. De quedar penjant d'un enfilall de tomatigueres amb el cap enfonsat dins el fang.
Tenc por que l'exageració i l'exasperació m'agafin per banda i m'obliguin a esperar asseguda amb les mans plegadetes tota la vida.
I esperar, fa por.
…te poses (o lleves?) la màscara [oh! make me a mask] i escrius quatre o cinc mots quan ja no pots aguantar més i… t’amagues darrera una revista…Digues, qui te por?
La por és més aviat una actitud subversiva que no pas un factor paralitzant. Què en queda dels rebels que la consumeixen, gota a gota, orgullosos de les seves tremolors? I jo; jo et tinc por però no cedeixo al teu parlar foradat, com a bon rebel.