Somnis afònics,
vocals esquizofrèniques,
consonants de morfina,
Etèria, aèria.
Deesa dels ateus de si mateixos,
dels perduts i dels dissortats.
Viu a l’amnèsia de l’oblit
a les arrugues de la recança,
a l’escorça del cor
dilapidat
amb tant d’amor llençat
als daus de la sort de fang.
És un gust llegir-te, no paris.
com sempre, i encara més darrerament...