Administrar

El Delta

octubrina | 01 Abril, 2007 21:10

Els somni d’avui estava embolicat en un coixí de formatge camembert a punt de ser rebossat. Cada càpsula contenia dosis oníriques de personatges de la fauna nocturna. Un nom de jazz. Fesomies antigues que s’omplen d’arrugues quan desperto. I què bonics els horabaixes disfressats de cranc, quan torna a sortir el sol després de pondre’s. I què bonic el cel esqueixat. Així era teua la claror que regalimava d’aquell nigul? Encara tenc els ulls amples de tant voler abastar la immensitat del cel i voler acariciar amb els palmells les cicatrius de la terra del Delta abans que s’inundin els camps. Em manquen diòptries per arribar a l’horitzó i caçar al vol els esguards de les gavines. Em manca coratge per deixar de tremolar. I els moixonets, de quin color tenien la panxa?

Comentaris

  1.  
    Re: El Delta

    Falta aigua en la immensitat d'aquest dia tacat de gris per omplir totes les cicatrius dibuixades a un terra ferit pel pas del temps. Tanta immensitat mai podrà ser omplerta del tot. I millor així. És el nostre secret. Blaus i ocres vistos com mai. Immensitat en una paraula. I que me'n dius d'allà on el cel i el mar es fonen amb la remor de l'aigua sols esmorteida pel somriure innocent de qui el mira com si fos la primera vegada que el descobreix? Em falten mans, a mi també, per poder abraçar allò que més m'estimo. És el meu secret...

    Shin-Ta | 05/04/2007, 13:01
  2.  
    Et manca coratge...

    A mi també...

    laura | 02/04/2007, 08:49
  3.  
    Re: El Delta

    La panxa era blanqueta, ho reconec...

    emily | 02/04/2007, 08:38
Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS