octubrina | 16 Març, 2007 11:59
L’esclat de la primavera a la pell,
un embat demolidor de tristeses,
injerts d’esperança amb la punta dels dits,
els dits salats en les nits de lluita d’eclipsis,
on no hi ha vencedors ni vençuts,
només carícies a l’aire inquebrentable que respirem,
als murs de fum que ens emboiren.
I sense pressa,
cultivaré el temps amb niguls de cera
perquè la pluja sigui un degoteig de llum
i claror per encendre la flama.
| « | Juliol 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
buf... no sé què dir-te. Et llegeixo i rellegeixo i no trobo les paraules. Et deixo el meu somriure, és tot el què puc fer. Cuida't petita! un petó
Cultivaré les rialles que desprens entre les teves dents.
www.tomeuher.blogspot.com
Preciós. I alegre! Avui ets l'Octubrina que més m'agrada.
sobretot el vers que diu "cultivaré el temps amb niguls de cera".
polit, el poema